Revista Emporion

La “profecia” de Fabius

4

El 13 de maig del 2014, el ministre d’Afers Estrangers de França, Laurent Fabius, va fer una compareixença conjunta amb el secretari d’Estat dels Estats Units, John Kerry. A banda de parlar d’Ucraïna, Síria i de l’Iran, Fabius va afirmar en la roda de premsa que també havien tractat un tema molt important, el canvi climàtic.

És evident que la modificació del clima és un dels temes que més preocupen a nivell global perquè l’augment de la temperatura del planeta pot provocar grans catàstrofes  i obligar a moviments massius de població. Per tant que francesos i nord-americans tractin aquest tema no ens ha de sorprendre massa.

L’interessant de la història va ser que Fabius va afegir una frase críptica, a la qual Kerry va assentir amb el cap, dient: “només tenim 500 dies perquè comenci el caos climàtic”. Aquests cinc-cents dies vencen l’última setmana de setembre del 2015. Aquest mes.

El canvi climàtic que estem patint actualment està produït bàsicament per l’activitat humana i arrenca amb la revolució industrial del segle XVIII. No és el primer cop que la Terra pateix variacions en el seu clima, però a diferència de les ocasions anteriors on els factors eren purament naturals, actualment l’augment de la temperatura va associada a l’ús massiu de combustibles fòssils.

I aquest canvi climàtic és progressiu. Per això ha sorprès que Fabius parlés tan clarament d’una data a partir de la qual comença el “caos climàtic”. Encara que aquella intervenció va passar relativament desapercebuda, a mesura que ens hem anat apropant a la fi dels 500 dies, les xarxes socials, que no els grans mitjans de comunicació, han començat a bullir amb què pot passar a finals de setembre.

Està clar que Fabius i Kerry tenen una informació que la majoria de ciutadans no coneixen, però també està clar que si ha de passar alguna cosa, ha de ser excepcional. El ritme d’escalfament del planeta és constant però molt lent i cinc-cents dies més o menys no han de significar cap alteració substancial per a titllar-lo de “caos”.

Llavors és quan sorgeixen els dubtes. S’hi afegirà aquest mes algun element extra que alterarà significativament el clima de la Terra? Se suposa, a més, que els Estats Units, França i d’altres estats que deuen compartir aquesta informació confidencial no s’han quedat amb els braços plegats durant aquest any i mig. Encara que, curiosament, no s’ha fet pública cap acció conjunta concreta ni s’ha conscienciat més els ciutadans de l’amenaça de l’escalfament global.

Si és un “caos climàtic” el que ens ve al damunt, sembla que els governs haurien d’advertir o aconsellar a la població sobre què pot passar. O simplement no s’ha dit res per evitar una histèria col·lectiva?

Aquest missatge de Fabius és molt inquietant. Entre altres coses perquè aquest polític socialista, nascut a París el 1946, no és un recent arribat a la política. Entre el 1984 i 1986 va ser primer ministre de França i té prou experiència per saber què i quan ha de dir les coses. Per tant el seu missatge dels 500 dies pel caos no va ser un error i menys quan al seu costat tenia el responsable de la diplomàcia nord-americana que anava dient que sí amb el cap.

Quin pot ser aquest element que alteri tan greument el clima de la Terra? Com deia abans, no vindrà de cremar unes quantes tones de petroli més o menys; o que creuem una línia vermella de no retorn que ja ens posi en una situació límit. La majoria de teories del que pot passar apunten a un element extern, que vindria de l’espai. Hi ha qui creu que podria ser un gran impacte amb un meteorit i d’altres l’entrada al sistema solar d’un planeta que periòdicament, cada 3.200 anys, s’acosta al Sol.

Fa 75 milions d’anys, la caiguda d’un asteroide al golf de Mèxic va canviar la geologia terrestre i va provocar, segons sembla, la desaparició dels dinosaures. La teoria del planeta amb una òrbita molt excèntrica anomenada Nibiru ha estat desmentida reiteradament per la NASA. En els dos casos, la tecnologia actual ha de permetre conèixer amb anys d’anticipació l’aparició d’objectes espacials que puguin impactar o alterar l’òrbita de la Terra.

Un mes abans del fi dels 500 dies de Fabius, no s’ha detectat ni un asteroide en trajectòria d’impacte, ni un planeta fantasma que, hores d’ara, ja hauria d’estar a pocs milions de quilòmetres de la Terra. I com que França i els EUA tampoc han dit res més sobre aquesta amenaça, haurem d’esperar a finals d’aquest setembre per saber a què es referia el ministre d’Afers Estrangers francès.

Comentaris