Revista Emporion

Europa canvia el pas: austeritat i estímuls a l’economia

2

Fa mesos que es parla de les dificultats d’Europa per trobar sortides fiables i consistents a la crisi. Ara, sembla que els mandataris europeus estan per la labor de trobar camins sòlids cap a la recuperació econòmica.

Així, a l’entorn del Consell Europeu de Brussel·les de desembre, es va acordar, amb la significativa negativa del Regne Unit, avançar cap a la corresponsabilitat fiscal i el control pressupostari, a més posant com a termini per tenir enllestit i operatiu l’acord el mes de març d’enguany. En aquest escenari, Merkel i Sarkozy han impulsat la creació d’un pla de creixement i competitivitat destinat a afrontar l’atur juvenil i actuar en sis àmbits diferents, tots encaminats a facilitar l’ocupació i la recuperació econòmica. Per altra part, la Comissió Europea té previst tres grans eixos d’actuació: aconseguir el sanejament dels comptes públics, el reforçament de la Zona Euro amb més disciplina fiscal, més control pressupostari i més supervisió i, finalment, promoure polítiques de creixement amb la finalitat de mantenir la relació competitiva amb el món desenvolupat i amb els estats emergents. I, en aquest escenari, el Consell Europeu, de 31 de gener, ha confirmat les expectatives, en la mesura de seguir apostant per l’austeritat, però admetent o, millor dit, no contradient, ni vetant les paraules del president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, quan va obrir la porta a possibles modificacions o relaxacions del percentatge del dèficit públic sobre el PIB. Naturalment, no tots els estats de la UE estant en la mateixa situació. De fet, des d’Alemanya o els Països Baixos, amb bones perspectives econòmiques i d’ocupació, fins a l’economia dels estats perifèrics, Portugal, l’Estat espanyol, Irlanda o Grècia, hi va un bon tros. Així les coses, en el passat Consell Europeu s’ha confirmat l’aprovació del Tractat que dóna cabuda al pacte fiscal i que els vint-i-cinc estats membres de la UE (el Regne Unit i la República Txeca no ho subscriuen) signaran el primer de març d’enguany.

El Tractat segueix apostant pel principi d’austeritat, fins al punt d’establir que els estats membres han de tenir un dèficit públic per sota del 0,5% del PIB i que, a més, aquesta condició l’han d’incloure a la Constitució, com ja ha fet l’Estat espanyol. També consolida el Fons de Rescat que està previst augmentar fins a 750.000 milions d’euros. I a més, s’entreveu que el Banc Central Europeu seguirà facilitant liquiditat al sistema a través dels bancs, amb l’objectiu que el crèdit arribi a les empreses i famílies. Aquesta darrera mesura i alguna altra, com la no oposició a la postura de Durao Barroro de revisar el compromís de reducció del dèficit públic en alguns estats, són aspectes que vénen a flexibilitzar la postura rígida d’optar només per l’austeritat pressupostària per sortir de la crisi. Ara, doncs, tot fa pensar que s’establiran mesures a favor d’incrementar el dinamisme econòmic i empresarial. Del que es tracta és d’establir un nou escenari econòmic, que serà diferent al que coneixem avui, però que convé que hi siguem tots. Així, l’aposta ha de ser austeritat però amb flexibilitat, prevalent les polítiques que faciliten el creixement i l’ocupació.

Comentaris