Revista Emporion

Estimada Adita,

7

Ja sé que això d’escriure una carta ja no s’utilitza i que, en qualsevol cas, és una xaronada que produeix vergonya aliena i que prova, sense cap mena de dubte, la ignorància del taujà que escriu. Subjecte poc il•lustrat, tal com vaig dient i que a sobre d’ignorar l’ús del correu electrònic, enyora encara els senyals de fum.

Afortunadament, no tot és negatiu i bona prova d’això és la joia que manifesta la ciutadania ─aturats inclosos─ a la vista de les proves d’abnegació, altruisme i seriositat dels nostres polítics, i dels tresorers o extresorers.
Líders, homes i dones que han guanyat molts punts, en la confiança que els dóna el poble, atesa la seva decisió de renunciar a l’ús de calces i calçotets, entre d’altres, en benefici del pressupost nacional, i en particular de la part destinada a les nostres forces armades.

Passa, però, que les minories descontentes són inevitables, i aquí són, posem per cas, els malastrucs que magnifiquen foteses, com són el tancament d’empreses, moltes més de vuitanta, i deixar sense sostre els que no paguen el que deuen.

Un xic de justícia absoluta, ja que els bancs tenen també els seus drets, encara que Europa no troba de conformitat la llei hipotecària espanyola, i més quan un d’ells ha perdut, l’any 2012, milers de milions… que aniran a càrrec de ???

─ Tu ja saps!

Per tota la resta, tot marxa a cor què vols,cor que desitges, opino!

I és una llàstima que l’il•lustrat i molt celebrat ministre Wert, s’hagi equivocat ─mai millor dit─ amb la seva famosa llei, flamígera idea, d’espanyolitzar els nens catalans, encara que el Tribunal Suprem cregui que no s’ha de modificar el sistema educatiu d’immersió lingüística. Tot i que els catalans parlen un castellà que res té a envejar d’un vallisoletà, amb pulcritud i propietat que per a si mateixos voldrien, si poguessin, algunes de les disset autonomies de la pell de brau.

El català diu: “He llegado, i no he llegaO”; diu: “No es nada, i no no es nA”, i diu: “Madrid i no MadriZ”, i tant com també diem: “Jesús i no JoZú.”

Finalment, el Sr. Wert no sap, o no recorda, que a Catalunya un alumne de BUP no pot passar al COU si no aprova l’assignatura de castellà… i “quien me aclara este misterio, y entiende este pandemonio / los necios al Magisterio / los cuerdos al manicomio”.

Adita, llunyana però recordada i estimada amiga, si bé voldria que el meu castellà fos tan perfecte com desitjaria, espero la teva indulgència pel meu català, del qual espero el teu aprovat.

“Lluert, aquí arribat sense motiu ni raó, que com deia Machado a Campos de Castilla: ‛Ya hay un español que quiere vivir y a vivir empieza, entre una España que muere y otra España que bosteza, Españolito que vienes al mundo te guarde Dios. Una de las dos Españas ha de helarte el corazón.'”

Una forta abraçada,

Lluc

Comentaris