Espais i galeries d’art, un recorregut encara vigent

210

Anar a perdre el temps passejant una estona per un museu o una galeria d’art és una manera de gaudir i aprofundir en la nostra pròpia experiència artística. Dic això perquè crec que és interessant no perdre el costum de fer visites als llocs on se’ns mostra algun tipus de producció artística.

Fig. 1; Lita Cabellut, de la sèrie Madness and reason, “Dulcinea El Medium”,
2010.

Voldria parlar, en primer lloc, de la “Retrospectiva” de Lita Cabellut, que se’ns ofereix a la FUNDACIÓ VILA CASAS, ESPAIS VolART de Barcelona (Ausiàs Marc, 20-22 ). Aquesta pintora (Sariñena,1961) amb un despertar  vocacional per la pintura des de molt jove, es va formar a la Gerrit Rietveld Academie i viu actualment als Països Baixos. Al visitar aquesta retrospectiva comprovem que estem davant d’una obra impactant i original, amb uns quadres (alguns de gran format) que ens interpel·len i ens angoixen pel discurs de les seves creacions, majorment retrats. Lita Cabellut pinta i dibuixa amb una tècnica mixta que inclou la fotografia. Els rostres dels homes i dones que contemplem en molts quadres són l’expressió d’uns éssers desvalguts o malparats que la pintora emmascara amb la forma i el color fins a despullar-los per dins més que per fora. Retrat i màscara se superposen (Fig. 1). La força amb què ens presenta el conflicte de les dignitats personals és una de les característiques de la seva obra, que ens toca molt a fons.

Fig. 2; Koyama, “Sortell (Pitxot)”, 2016.

A la galeria PATRICK J. DOMKEN de Cadaqués (Es Poal, Horta d’en Sanés, 11), hi podem admirar una vegada més les pintures de Koyama. El pintor japonès, establert des de fa molts anys en aquesta població, segueix essent fidel a un art que, sense desentendre’s de les seves arrels orientals, ens retorna a un Cadaqués molt real i a la vegada mitificat. És en la seva concreció i en el seu mite com ens transmet de manera directa, però a la vegada subtil, la bellesa i la grandesa d’aquests paisatges del cap de Creus. (Fig. 2)
A la mateixa galeria s’hi exposa conjuntament una mostra de la ceràmica de Victoria de Villalonga. La ceràmica, aquest art tan antic i modern alhora, la  retrobem de la mà d’aquesta autora en unes peces que incorporen una força equilibrada, entre el ritme asimètric de les seves formes i la tènue empremta de les seves textures. (Fig.3)

Fig. 3; Victoria de Villalonga, Atuell-Escultura, 2017.

A la galeria VÍCTOR SAAVEDRA de Barcelona (Enric Granados, 97), hi exposa la pintora Oli Berg, nascuda i formada a Ucraïna, però establerta ja fa temps a Barcelona. L’exposició, que porta per títol “Silencio”, ens descriu uns paisatges somiats o entrellucats que ens assenyalen el camí cap a una visió interior d’aquests. Aquí el paisatge no queda mitificat estrictament, sinó més aviat idealitzat. L’extensió de la pinzellada que matisa els colors i els contrasta amb els de l’horitzó ens interpel·la sobre uns gran espais de contemplació i misteri. (Fig. 4)

A la mateixa galeria hi podem veure l’obra del pintor i fotògraf Victor Silva,  nascut a Xile i que ja fa molts anys que viu a Catalunya. Ens presenta una obra molt acurada en dos “formats” contraposats. Primerament realitza l’obra pictòrica (de mida petita o mitjana), que és on podem apreciar millor la seva delicada inspiració poètica. Els seus paisatges i composicions es construeixen amb elements figuratius o abstractes, que es mostren sovint de manera pautada o en successius estrats. L’altre format és la mateixa pintura, fotografiada en alta definició i tractada amb diverses tècniques, que  preserven intacte el color i la forma primeres, però allunyant-se conceptualment del món pictòric original. (Fig. 5)

Fig. 5; Víctor Silva, “Jardí, dintre i fora”, 2017.