Revista Emporion

Entrevista a Dolors Bassa

8

Consellera torroellenca de la Generalitat de Catalunya

Dolors Bassa i Coll (Torroella de Montgrí, 1959) és l’actual consellera de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, presidida per Carles Puigdemont. Té una llarga experiència en l’àmbit de l’ensenyament, el sindicalisme i la política municipal. Ha sigut proposada per Esquerra Republicana (no n’és militant) i és parlamentària de Junts pels Sí de les comarques gironines. És una persona molt ocupada com es desprèn del títol de la seva conselleria. D’entrada, sembla que hi ha d’haver pocs temes que no passin per les seves mans. Malgrat que ha ofert entrevistes a molts mitjans, la Dolors estima els lectors d’Emporion i accedeix a compartir una estona amb nosaltres.

Emporion: A Catalunya hi ha moltes entitats i molts voluntaris que treballen en àmbits de la teva conselleria i que actuen a primera línia de foc. Bona part de la teva feina consisteix a escoltar-los. A quins pots donar prioritat de moment?

Dolors Bassa: És veritat que és dels departaments que treballem amb més entitats socials i cíviques, i si a més hi afegim tot l’àmbit de les entitats que treballen per la inserció laboral o en l’àmbit de la igualtat, tant a nivell personal (discapacitats…) com social, ens trobem amb moltes persones. Els tres principis que ens regeixen són: primer escoltar, després diàleg i finalment col·laboració. Ara que hem complert els 100 dies puc dir que som molt proactius i ens hem reunit amb més de 150 entitats.

E: Sovint l’excés de burocratització retarda molt les ajudes que són urgents. Et sembla que hi ha manera d’agilitzar les sol·licituds per alleujar la desesperació de tanta gent?

D.B: Això és un dels grans reptes que tenim, però a la burocratització cal afegir-hi la manca de liquiditat de la pròpia Generalitat pel finançament, cosa que comporta una greu dificultat. Anem avançant i en principi hem pogut pagar els endarreriments més urgents. Aquí sí que prioritzem clarament per necessitats més urgents.

E: T’hem sentit parlar de la importància d’arribar a consensos entre patronal i sindicats. D’això en tens experiència pel teu càrrec de secretària general d’UGT a Girona. Com pots aconseguir més consensos des del lloc que ocupes?

D.B: Els consensos i la concertació en l’àmbit del treball són molt importants per poder avançar, i més tenint en compte que pràcticament no tenim competències pròpies; tot el que anem avançant és per les bones relacions amb el Consell de Relacions Laborals, en el Tribunal Laboral Català i en els acords de negociació col·lectiva.

E: Sabem que et preocupa l’atur, la precarietat laboral, la migradesa del salari mínim, la igualtat d’oportunitats, l’habitatge, la immigració, les pensions…I tot passa per la teva conselleria. Com pots conciliar la vida laboral i la familiar amb tanta feinada?

D.B: Sí, tots són temes importants. La veritat és que costa conciliar la vida laboral, personal i familiar. Quan em van fer la proposta d’assumir la responsabilitat d’estar en el govern, vaig parlar amb meva família més directa, els dos fills, la meva mare i la germana. Tots van coincidir que era un gran repte personal, social i nacional, i que durant aquest temps havia d’assumir la tasca, encara que això impliqués menys hores familiars, i el mateix amb els meus millors amics, i amb la resta de família. Així que apliquem el concepte de “millor la qualitat del temps que la quantitat” i em sento totalment recolzada.

E: La falta de recursos econòmics genera frustració i requereix grans dosis de creativitat. Com es gestiona tot plegat? Tot passa necessàriament per l’economia?

D.B: És cert que molts temes passen per l’economia però en d’altres es tracta de tenir actitud oberta i col·laboradora i creure en els consensos i la  participació de tots els ens implicats.

E: La feina ben feta és més eficaç que el victimisme, però no sempre és reconeguda. Penso en el decret de pobresa energètica que ha tombat el Tribunal Constitucional. Trobes massa arriscat continuar fent polítiques que se sap que el TC bloquejarà? Per exemple…

D.B: No, creiem que les persones han de ser l’eix i que les lleis han d’estar al servei de la ciutadania. Tenim un mandat clar del 27S i avançarem. Ara mateix treballem en el decret nou de pobresa energètica perquè lo primer és que les persones no passin fred. També ens acaben de tombar la llei d’igualtat, una llei de consens feta per totes les forces polítiques, els sindicats i les patronals… Parlen d’igualtat entre homes i dones i després no ens ho deixen portar a la pràctica.

E: Trobes models a seguir –o a rebutjar- en polítiques europees de treball o afers socials i família? I de fora d’Europa?

D.B: I tants!, en tema de concertació tenim els països nòrdics i fins i tot el país basc (formació dual i professional encarada al treball) i en temes socials també hi ha molts referents. Sovint no cal inventar, tenim països propers amb més anys de democràcia i més polítiques publiques que podem territoritzar a casa nostra i ens poden servir de model clarament.

E: Quins creus que han estat els principals encerts dels teus predecessors en el càrrec ?

D.B : Hem passat una darrera època molt dura de retallades i d’austeritat que cal deixar enrere i fer un pas per guanyar els espais perduts i fins i tot obrir noves perspectives. L’altre dia es feia un reconeixement a la consellera Carme Capdevila, que el 2010 va fer lleis que encara estan en plena vigència: llei dels infants, llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista, es va signar el Pacte Nacional per a la Immigració, la llei d’acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya, la llei de polítiques de joventut, es va desplegar la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil… És un bon referent. En Treball, la consellera Mar Serna va aconseguir molts consensos i va avançar en les relacions laborals.

E: Quina voldries que fos la teva especial contribució  al govern de la Generalitat?

D.B: Que aconseguís revertir algunes de les passades polítiques d’austeritat, que les persones ens tinguessin confiança i ens veiessin com un govern proper que lluita per la millora de les condicions de vida de tothom, que aconseguís escurçar les desigualtats i que avancéssim nacionalment i socialment com a societat més justa.

E: L’actual govern de la Generalitat, previst inicialment per 18 mesos, està preparant les estructures d’estat per a la Catalunya del futur. Com engrescaries els que cada vegada veuen més lluny, o poc possible, la independència de Catalunya?

D.B: Explicant tots els reptes i sobretot ensenyant clarament els números del finançament, amb les faltes i injustícies de compliment de l’Estat envers els catalans. Crec que quan la gent sap, per exemple, que en la llei de la dependència, que hauríem de compartir 50% Estat, 50% Catalunya, el resultat és 17% l’Estat i 83% Generalitat, i així amb tots els incompliments, les persones veuen que només amb estat propi podem fer les polítiques pròpies per millorar el dia a dia de les persones.

Pel despatx de la Dolors hi passen molts drames personals i fer-hi front vol molt coratge. Lluny del paternalisme, la hipocresia i, fins i tot, el cinisme d’alguns polítics amb molts més recursos al seu abast, la Dolors és una persona que escolta, empàtica, propera i alhora molt decidida en la consecució dels seus objectius.

Comentaris