Revista Emporion

Encara més immersions a les Medes

5

A les Medes, el govern de la Generalitat hi acaba de proposar una revisió del Pla rector d’ús i gestió (PRUG).

Es tracta de la figura que determina, entre moltes altres qüestions, el nombre d’immersions permeses a cada punt de l’arxipèlag i les condicions amb les quals s’han de realitzar. Es tracta d’una modificació consensuada amb el sector turístic de l’Estartit i que presenta alguns punts realment interessants. A la memòria del projecte de modificació del PRUG s’hi recullen algunes dades positives que avalen el model de gestió del Parc Natural, com ara la tendència a la recuperació que mostren moltes espècies a la major part de la reserva, o com l’èxit que estan tenint les campanyes de formació i conscienciació dels usuaris de les illes abans de submergir-s’hi per evitar que facin malbé l’hàbitat. El punt més important de la revisió és la proposta d’un model de gestió adaptativa, que s’entén com la regulació del nombre de permisos d’immersió a cada punt en funció de l’estat en el qual es troba l’ecosistema. És a dir, en aquells punts on es detecti que el medi està en bon estat s’hi podrà augmentar el nombre d’escafandristes, mentre que en aquells indrets on s’identifiquin impactes negatius derivats de l’activitat subaquàtica caldrà reduir el nombre d’immersions per deixar recuperar els hàbitats. També es planteja substituir el sistema actual que estableix una limitació màxima de permisos diaris per un sistema en el qual el límit s’estableixi anualment per tal de facilitar, s’addueix, la gestió de les activitats de les empreses de submarinisme.

MedesLa clau que determinarà quantes immersions es faran al cap de l’any, doncs, rau en la condició de l’ecosistema, del qual es farà un seguiment a través d’un protocol basat en indicadors biològics. Així, per fonamentar les decisions preses en relació amb el nou límit de permisos i punts d’immersió, la memòria del nou projecte es complementa amb extensos informes científics sobre l’evolució dels hàbitats i les espècies animals i vegetals en els darrers anys. En resum, aquests informes constaten una millora de molts dels punts de mostreig, però alerten d’un condicionant molt important. Les recuperacions registrades són, en gran manera, el resultat de partir d’un punt de degradació greu de l’entorn subaquàtic. En tots i cadascun dels informes es remarca que els espais habilitats per a la pràctica del submarinisme reben una intensa pressió que els impedeix assolir una qualitat similar a la de sistemes semblants on no es realitza activitat o fins i tot acostar-se a la condició que mostraven abans que s’implantés un règim de visites massiu a les illes. En conclusió, tot i que el sistema es va recuperant, encara està lluny d’on hauria de ser a causa de la pressió actual.

Les propostes que es fan al document sobre el nombre d’immersions i quantitat i localització de les boies ignoren aquestes alertes i pretenen capitalitzar immediatament la lleu millora dels ecosistemes. Si bé un dels informes científics constata que les 60.000 immersions anuals que es fan legalment en un espai tan reduït suposen una de les taxes d’activitat més elevades del món, l’aprovació del nou PRUG suposaria incrementar fins a 80.000 aquesta xifra, a més d’afegir nous punts on realitzar l’activitat. La reducció simbòlica del nombre de permisos en alguns dels espais més delicats queda sobradament compensada amb l’obertura de nous punts i la major laxitud amb els que han mostrat signes de recuperació. Amb el nou règim de quotes anuals en lloc de quotes diàries, el nombre total de permisos podria esgotar-se en dos mesos, durant els quals les pressions sobre el sistema subaquàtic serien brutals, mai vistes, i d’impactes imprevisibles. En conjunt, el nou model de gestió qualificada com a “adaptativa” proposa adaptar la permissivitat a l’alça i fer-ho de manera immediata, però en canvi no preveu quines condicions de degradació s’haurien de donar per, en un futur, revisar l’estratègia a la baixa.

Seguint una definició científica, un autèntic sistema d’indicadors hauria de comptar, primer de tot, amb una bateria clara de quines espècies es monitoritzaran, amb quins mètodes, amb quines unitats de mesura i amb quina periodicitat. Caldria establir quins objectius de qualitat es voldrien assolir a cada espai, tan quantificables com fos possible, i en quin termini. Finalment, manca un sistema clar de llindars que, en funció dels resultats dels indicadors, els traduís en mesures de gestió. És a dir, consensuar a partir de quin límit de qualitat de cada sistema es podria modificar, per amunt i també per avall, la quota d’immersions i en quin percentatge s’hauria de fer. Només llavors podríem passar de tenir dades a tenir indicadors. Mentre tot això manqui, no es pot considerar que el plantejament de la revisió es basi en criteris tècnics i científics. La proposta actual desvirtua la bondat de la idea inicial d’aconseguir una gestió adaptativa i no ofereix garanties de sostenibilitat ni per a l’ecosistema ni per al sector econòmic que en depèn.

 Medes2

Comentaris