Revista Emporion

Encara els embussos

2

Donarem motius a algú que ens segueixi en els nostres escrits informatius i d’opinió si, arribat el mes de setembre, tornem a parlar de carreteres i d’embussos, però la realitat és que passen els anys i Torroella continua sense ser escoltada en la seva reivindicació per trobar solució a una problemàtica que s’agreuja any rere any.

L’any 2007, aquesta revista dedicava un editorial al problema dels accessos a Torroella i els embussos que es produïen a les entrades de la vila durant els mesos de juliol i agost. L’any 2011, havíem de reivindicar novament la necessitat de cercar solucions efectives a aquest problema, ja que les administracions responsables continuaven, i malauradament continuen, sense presentar cap solució imminent al problema dels accessos i del pas de la carretera per l’interior de la vila. I el que és més greu: ni tan sols coneixem si s’han adonat de l’ evidència d’aquesta greu problemàtica.

Fa sis anys, des d’Emporion es va fer una al·legació a  la proposta d’avantprojecte per fer la variant de Torroella. Qualificaven aquesta proposta com a prova de foc per als torroellencs ja que la consideràvem escandalosa. No en el sentit que no s’hagués de fer una variant o qualsevol proposta sensata que millorés les carreteres d’accés a aquest municipi i que creiem molt necessària, sinó a  l’obra mastodòntica que es pretenia fer. No sé si aquesta humil opinió en contra de l’opció presentada va propiciar un acte de rebequeria administrativa en el sentit que: “No us agrada, doncs ara no la farem” i la varen endreçar en un calaix, a sota de tot.

El cert és que no n’hem sentit a parlar més. Algú farà servir la justificació fàcil, tot i que moltes vegades real, que no hi ha calés, però almenys ens podrien dir: “Hem corregit l’obra. Ja no projectem costosos encreuaments amb passos elevats, aprofitem al màxim el traçat de la carretera existent a un nivell mínim perquè  no quedi afectada per les possibles inundacions, l’eixamplem per fer-la segura i solucionem  els encreuaments amb rotondes al mateix nivell, de diàmetre prou gran, sempre prioritzant el respecte al territori i a les persones que l’habiten i conreen els seus fèrtils i frondosos  terrenys. Els costos s’han rebaixat però tot i així de moment no tenim disponibilitat pressupostària per fer l’obra”. El embussos hi serien, la perillositat de les carreteres estretes continuaria, però tindríem el bri d’esperança que algú encara sap que en el calaix hi té una proposta que pot amorosir la sensació que es pot tenir en venir de Palafrugell, passant per Llofriu, Torrent i Pals i creuar per fi el pont sobre el Ter, després d’haver perdut temps i paciència fent una llarga cua, que la ruta s’acaba amb una població i una muntanya que li posen fi.

Ens agradaria poder pensar que algun dia, la gent que ens visita a la nostra vila, hi ha pogut arribar tranquil·la, l’ha pogut creuar sense massa dificultats per arribar a l’Estartit i ens plauria escoltar unes primeres paraules com: Que bé, he arribat a Torroella sense haver de fer una hora de cua a la carretera.

I li quedessin ganes de tornar.

 embussus

 

Comentaris