Revista Emporion

Els preceptes de Quiró. Mitologia

4

Dedicat a l’Alba en el seu vint-i-cinquè aniversari

El preceptes de Quiró representen una sèrie de màximes o consells, tant de caràcter religiós i moral com pràctic, posats en boca del centaure Quiró, el mític educador d’herois clàssics tan prestigiosos com Aquil·les o Jason. Hom els atribueix al poeta i savi Hesíode, autor d’obres majors com la Teogonia i els Treballs i dies, entre d’altres. Natural d’Ascra, Beòcia (regió del nord de Grècia), Hesíode -segons Heròdot– va viure cap a l’any 850 aC.

Quiró és el més cèlebre, més assenyat i més savi dels centaures: éssers mitològics meitat homes i meitat cavalls que vivien a la muntanya i al bosc i s’alimentaven de carn crua i tenien costums molt brutals. Quiró, en canvi, no té el caràcter salvatge dels seus congèneres, és benèvol, hospitalari, estima els humans i no recorre a la violència. Quiró fou el primer a descobrir la botànica medicinal. El seu mestratge comprenia la música, l’art de la guerra, el de la cacera, la moral i la medicina. Quiró va ser també un metge cèlebre, i fins i tot va practicar la cirurgia.

Jaume Pòrtulas i Sergi Grau, prestigiosos autors d’un acurat i complet recull referit a la saviesa grega arcaica, tradicionalment anomenada també pensament presocràtic  -un dels pilars de la filosofia occidental-, dediquen un espai propi als preceptes de Quiró en l’apartat de poesia hesiòdica.  N’avancem un tast.


“Foll qui deixa el que té a l’abast i encalça l’inabastable.”

“Dels joves, les proeses.”

“Les proeses, dels joves; els consells, dels majors; dels vells, les pregàries.”

“Amb el teu pare, convé que siguis […] dòcil.”

“Abans d’haver sentit ambdues parts, no passis judici.” 

“Viu la cornella xerraire durant nou generacions d’homes dotats de jovenesa. El cérvol viu com quatre cornelles.

El corb envelleix el temps de tres cérvols. I el fènix viu com nou corbs. Com deu fènixs perdurem nosaltres, les nimfes de bells rulls, filles de Zeus, que porta l’ègida.”[1]  

Bibliografia

  1. 1.Pòrtulas, J.; Grau, S. La saviesa grega arcaica. Adesiara editorial. Martorell, 2011.
  2. 2.Grial, P. Diccionari de mitologia grega i romana. Edicions de 1984. Barcelona, 2008.
  3. 3.Bonada, L. “Dues editorials lluiten entre si per introduir el lector català en el pensament grec presocràtic”, El Temps, 14 de febrer de 2012, pàgina 69.
 

[1] O sigui, que les nimfes viurien un lapse de temps equivalent a 9.720 generacions humanes, almenys d’acord amb aquests versos (nota dels autors).

 

Comentaris