Revista Emporion

Els meus autors preferits (I): Valentí Puig i els seus dietaris

3

foto: Ana Jiménez - la Vanguardia

 

Acaba de sortir publicat el darrer dels dietaris de Valentí Puig (Palma de Mallorca, 1949), Rates al jardí.

Aprofitant aquesta avinentesa literària, caldria recordar que Valentí Puig és autor, segons el prestigiós poeta, assagista i crític literari D. Sam Abrams, de dos excel·lents dietaris: Bosc endins (1982) i Matèria obscura (1991), aplegats a Porta incògnita (2002), recull que representa una de les contribucions més sòlides que s’han fet al dietarisme català modern. Tot i  això, la figura de Valentí Puig no és prou reconeguda, malgrat que en opinió de l’important crític literari sigui un dels escriptors més intel·ligents, cultes, sagaços, plurals, àgils i irònics de la literatura catalana contemporània. Al marge de la seva extensa obra (assaig, articulisme, novel·la, conte, biografia, etc.), l’autor ha treballat també per divulgar l’obra d’escriptors de llengua catalana que ell considera imprescindibles com ara Josep Pla, Maria Àngels Anglada i Bartomeu Fiol. 

Rates al jardíEl fet que l’autor ja faci un cert temps que s’hagi traslladat a viure a Madrid per motius professionals i hagi també deixat d’exercir de crític literari, juntament amb certs prejudicis ideològics i intel·lectuals, podrien explicar aquest oblit interessat, segons Sam Abrams, que textualment diu: “[…] Intel·lectualment, Valentí Puig francament fa por als que dirigeixen la cultura del país, per la seva intel·ligència i la seva cultura, que són una amenaça per als mediocres que saben perfectament que han arribat massa amunt. Fa por perquè molt sovint posa el dit a la nafra i planteja qüestions incòmodes per a la nostra societat o denuncia abusos del sistema cultural i la classe política. I ho fa des del rigor, la responsabilitat i l’honorabilitat… Toca temes de primer ordre: les greus conseqüències de les utopies revolucionàries dels segles XIX i XX, la crisi del sistema democràtic actual, la preocupant desaparició de la figura de l’intel·lectual públic, la falta de valors de la societat actual, el perill del relativisme moral, la falta del sentit real de la responsabilitat, la necessitat d’una opinió pública formada i exigent.” Qüestions amb arestes que planteja sense subterfugis. Autor incòmode i independent que ens cal reivindicar per a estudi, reflexió i gaudi.  

Avancem un botó de mostra d’algunes de les frases, pensaments i epigrames del seu darrer llibre.

Rates al jardí, Edicions 62, 2011

“A tots els efectes, més que mai encara convé deixar de fer el ridícul.”

“Treballar i envellir: vet aquí –diu Rilke– què espera de nosaltres la vida.”

“Comptar la vida per mesos, per anys, per  llibres escrits.”

“El nou-ric mai no tria l’esnobisme de la literatura perquè això l’obligaria a llegir. S’hi perd molt temps. Més val interessar-se per la pintura actualíssima: és més còmoda, també és decorativa i té un valor especulatiu. No cal saber res: només pagar i penjar el quadre a casa.”

“Tenim les males companyies que ens mereixem.”

“Al diari alacantí, Valéry Larbaud cita una regla d’or: ‘Jove, tanca bé el teu cor als renous del món; no escoltis allò que el món diu; no facis el que el món fa; no creguis el que el món creu’.”

“Per a un nou segle de les llums, la clau és la tolerància, acceptar com a norma universal el pluralisme crític. En l’interès de la recerca de la veritat –diu Popper–, tota teoria ha de ser admesa –i com més teories, millor. Si la discussió és racional, això voldrà dir que la millor teoria elimina les pitjors.”

“Decadència de l’art de la política o és un simple acoblament entre mediocritat social i classe política?”

“Morir jove no és una manera de viure.”

“Sí, el gran defecte és que cada vegada hi ha més gent i menys persones.”

“Aquell llibre, aquell atzar pot obrir-te una drecera, i t’hi passes hores, fins que acabes de llegir, i una remor de músiques simultànies i complementàries t’ha guanyat per sempre.”

“Només fa milions d’anys que som a la Terra i ja voldríem fer la fe d’errates del Pare infinit. De fet, ens pertoca contribuir a la perfecció i no imaginar desperfectes.”

“Per què perdem tant temps parlant –malament– dels altres?”

“El compromís només és possible amb la realitat, no amb les ideologies.”

“La veritat, emperò, és que vivim una època sense cap reputació, sense gens de noblesa.”

“De vegades el dilema és entre ser esclau de la tradició o ser esclau de les coses fatalment noves.”

“L’infern li va trucar a la porta i ell no la va obrir.”

“Com seria jo si mon pare hagués passat anys a la presó per republicà? Hi estigué a punt. Veuria jo de la mateixa manera la idea de concòrdia i perdó?”

“Part de la maduresa és resistir totes les desil·lusions i tots els desencisos.”

“Repiquen les campanes, tot un goig de bon matí.”

“On sou, velles àguiles que atalaiàveu el món des d’un vol net i solitari? Ara és l’era del vol baix.”

Bibliografia
Puig, V. Rates al jardí. Edicions 62, 2011.
Sam Abrams, D. El cas Valentí Puig. Avui, 10 de juny de 2009, p. 22.
Puig, V. Porta incògnita. Dietaris, 1970-1984. Destino, 2002.

Comentaris