Revista Emporion

Els joves escriuen

3

La Pruna

Feia molt de temps que, entre la meva germana i jo, demanàvem una gossa, o un gos, a la mama.

La mama ens mirava de reüll i deixava passar temps…

Fins que un dia, des de l’associació APDA, ens van trucar i ens van dir que hi havia quatre cries acabades de néixer.

Tres mascles i una femella.

Vam anar al darrere la deixalleria, que és on hi ha l’Associació Protectora d’Animals, i allà, a primera vista, ens en vam enamorar…!

La Pruna. Li vam posar aquest nom perquè era de color beix, i rodona, rodona com una poma. Vam decidir posar-li el nom, no el trobàvem… Però era tan dolça, tan rodoneta i amb el color, vam decidir posar-li Pruna. Quan era petitona semblava la gosseta de l’anunci de paper de vàter…

En el primer moment d’agafar-la, la mama deia; “ostres sembla que em donin un nadó i que no sàpiga què fer-ne”. De seguida vam anar al veterinari, li va donar una pastilla per “descucar-la”, que no tingués bestioles a dintre i li fessin mal.

A casa va ser tot un món! Uuuffff! Tot envoltava damunt d’ella. La vam posar al garatge, rodejada de mantes velles, aigua i una mica de menjar que ens va donar el veterinari.

S’ha de dir que els primers tres mesos, feia molta cacona i pipins dins el garatge. Totes tres, la meva germana, la mama i jo anàvem amb la fregona tot el dia.

la prunaLi vam ensenyar a fer el pipí i la cacona.

La volíem tenir fora al jardí, però el cor ens deia que no. Tenia el seu propi coixí davant la llar de foc, joguines seves…

Al vendre’ns la casa la tardor de l’any passat, i anar a viure en un lloc més petit, no podíem tenir la Pruna. No m’ho podia creure…

Ara sabem que està molt ben cuidada, on està.

Ens la vam fer tan nostra! Jugàvem juntes, la treia a passejar molt sovint, ens ho combinàvem amb la meva germana, la mama i jo! Fins que la meva germana va marxar a Girona a la universitat.

La Pruna era una excusa per anar al Castell, al Montgrí, ens va fer descobrir racons que ni coneixíem…

La Pruna és una gossa molt espavilada, llesta, molt especial, carinyosa, bastant nerviosa, juganera i li encantava estar entre nosaltres, és una gossa ben bé d’estar a casa, d’estar amb família!

Jo sé que és una gossa especial perquè és una llesta, ficaria la mà al foc que es més llesta que alguns humans, ho heu sentit? Hi posaria la mà al foc!

Perquè la Pruna estima, perquè a la Pruna no se li acaba mai la gana, perquè la Pruna sap que l’estimem, perquè la Pruna sap que és especial, perquè sap moltes coses i massa que en sap, perquè  la Pruna sap, sap, sap, sap… que sempre estarem al seu costat i ella al nostre, i perquè a la Pruna li podem explicar tot i mai explicarà res, “ha ha ha ha ha ha ha”  i perquè la Pruna és la millor coseta dolça del món.

T’ESTIMO Pruna, amb molt de carinyo, Maria la teva “germaneta gran”.

Comentaris