Revista Emporion

Els concursos de colles sardanistes

7

El proper 20 de maig tindrà lloc, a la plaça John Lennon, el concurs de colles sardanistes que cada any, i des de 1986, organitza l’Agrupació Sardanista Continuïtat.

El desenvolupament d’un concurs ha variat poc a les darreres dècades i consisteix en un galop de presentació de les colles, dues o més sardanes de lluïment segons les tandes que hi hagi , una sardana revessa, una sardana de germanor i el repartiment final de premis. Un jurat puntua les colles, segon categoria d’edat.  A la sardana de lluïment es valoren el conjunt que porta, la interpretació musical, el compàs i l’estètica de la colla. En síntesi, aquest és el funcionament actual d’un concurs de sardanes.

No sempre, però, ha estat així. El  primer llibre que parla extensament de la sardana és La sardana, de Jordi Monsalvatge i Josep Aleu, editat a Olot el 1895. A la seva pàgina 95 i parlant de les sardanes revesses diu “Las sardanas revesas ó equívocas, inventadas por el compositor ampurdanés Sr. Agramont, sólo deberían interpretar-se en los concursos de sardanistas, en donde se procura acumular todas las dificultades posibles”.

espectaclePer tant, ja a finals de segle XIX i abans de la definitiva expansió de la sardana per tot Catalunya , se celebraven concursos de colles. El primer concurs, però, que té un ressò important és el convocat per l’Ajuntament de Barcelona per les festes de la Mercè del 1902. Els seus promotors van ser dos empordanesos, regidors de l’Ajuntament: Francesc Cambó, de Verges i Josep Pella, de Begur. Hi van participar 19 grups i la sardana de concurs va ser Les festes de la Mercè, d’Albert Cotó, que no va ser resolta per cap colla. El jurat va atorgar el primer premi a la colla de Crespià, amb Josep Gallostra de capdanser; segon ex aequo a les colles de Ripoll, Sant Pere Pescador, Sant Joan de les Abadesses i Olot, i accèssits a les de Castelló d’Empúries, Barcelona I, L’Armentera, Palafrugell, L’Escala, Girona, Vila-sacra, Barcelona II, Camprodon i Maçanet de la Selva.

Aquests concursos dels primers anys del segle XX tenien les següents característiques:

  • ·Les colles estaven formades majoritàriament per homes
  • ·Les colles no tenien nom sinó que portaven el nom pel poble d’on procedien
  • ·No anaven uniformades sinó amb vestit de carrer
  • ·El que més es valorava era que es resolgués la sardana que es deia de concurs, és a dir, que es repartís correctament. Aquesta sardana solia ser d’estrena (es deia “Inèdita”) i solia ser el que ara en diríem una revessa senzilla. El pas entre les diferents tirades de curts i llargs era difícil de trobar.
  • ·Els premis eren en metàl·lic

A cavall de 1905 i 1906, hi ha un impuls importantíssim i ja definitiu per l’expansió de la sardana per tot Catalunya, convertint-la en Dansa Nacional. El 1905 la Lliga triomfa a les eleccions municipals a Barcelona. El 1906 es constitueix Solidaritat Catalana, una aliança entre partits catalans de diferent ideologia: Lliga, Unió Republicana, federalistes, nacionalistes, republicans i carlins. Al 1906, obté 40 escons a les Corts, dels 44 que li podien correspondre. Aquell mateix any Enric Prat de la Riba escriu La Nacionalitat Catalana, la voluntat d’un poble per assolir el reconeixement nacional basat en la llengua, el passat històric i la tradició. El 1906 hi ha el Congrés Internacional de la Llengua Catalana, amb Pompeu Fabra. La ideologia catalanista va utilitzar elements folklòrics, en aquest cas la sardana, per aconseguir una mobilització total però alhora va contribuir a conservar uns elements folklòrics que s’haurien perdut.

Així es fan sardanes i es constitueixen grups que volen aprendre a ballar-la arreu de Catalunya. Aquest impuls també fa que els concursos de colles proliferin arreu del país: Vic, Manresa, Figueres, Olot, Banyoles, Sabadell.

 Com a exemple dels concursos d’aquests anys, agafem el primer concurs de colles celebrat a Sabadell i que  va tenir lloc el 4 d’agost de 1906 amb La Principal de la Bisbal. Cap de les sis colles participants no va encertar la sardana inèdita El mestre, de Francesc Pujol, però pels mèrits en el ballar, van adjudicar un primer premi de 120 pessetes a una colla formada per 8 homes (pensem que procedents d’una localitat gironina) i accèssits de 100, 100, 40, 40 i 25 per a les altres colles.

Ja a partir d’aquí les colles comencen a adoptar noms: Bartons, Espigueta empordanesa, Gent nova, Primaveral, Almogàvers,…..

Es partir de 1920 que la sardana té una nova embranzida i ja definitiva en la seva expansió per Catalunya. Els concursos tenen un caire similar, però ja no es valora tant que la sardana de concurs sigui inèdita o revessa, sinó que ja es prima més el lluïment. Ja es diferencia entre la sardana revessa i la de lluïment. Els uniformes a les colles apareixen cap al 1928 i és la colla Rosa Roja, de Barcelona, la primera en utilitzar-los. La mateixa colla va incorporar el banderí dins la parafernàlia de les colles. També és a primers dels anys 30 que apareix la sardana de germanor.

Una altra qüestió seria analitzar com ha anat evolucionant la manera de ballar de les colles al llarg dels anys. Però ens ocuparia un espai de què ara no disposem.

concurs

Comentaris