Revista Emporion

Els animals també pateixen

7

Jeremy Bentham

“Un dia hom descobrirà que el nombre de cames i el pèl que cobreix la pell o l’ acabament de l’os sacrum no són raons suficients per abandonar un ésser sensible a un destí atziac. La qüestió no és si poder raonar o si poden parlar. La qüestió és: poden patir?”. 

Aquest text, que parla evidentment dels animals, fou escrit pel pensador anglès Jeremy Bentham fa més de dos segles, el 1789. Durant els convulsos dies de la Revolució Francesa, Bentham defensava els drets animals i condemnava els maltractes de què eren objecte moltes bèsties al seu país. En aquella època podia haver-hi dubtes sobre els sofriment dels éssers irracionals. Però avui dia no; només un ignorant pot afirmar que un animal no racional és insensible al dolor. Els animals pateixen físicament i psíquicament, ells també saben què és l’ estrès, l’ angoixa i fins la depressió, si més no els que tenen un sistema nerviós més evolucionat. 

Per bé que Bentham bescantà les persones que maltracten els animals ja fa més de dos segles, a una bona colla de països del món els animals encara són maltractats de moltes maneres,  i a alguns fins se’ ls tortura públicament per a divertiment de la concurrència. Ho llegim a la premsa quotidiana, ho sentim a la ràdio, ho veiem a la petita pantalla i a l’ Internet, on es poden veure cruels imatges del que poden arribar a fer alguns brètols amb éssers indefensos (penjar un cadell per les orelles, posem per cas).  

toro de la VegaUn dels estats on els animals pateixen més maltractes és Espanya. La geografia del maltractament animal hispànic és ben àmplia;   fins i tot en  aquelles comunitats autònomes on es parla la nostra llengua, hi ha viles que celebren festes majors durant les quals es maltracta alguna pobra bèstia, generalment  un brau. Recentment el debat  ha arribat fins a casa nostra. Castella endins, algunes localitats són tristament famoses en aquest sentit. Medina del Campo, per exemple, amb el seu Toro de la Vega. Fins ara les autoritats no han fet res per acabar amb aquest sanguinari espectacle. 

Però les festes amb braus maltractats només són un aspecte del tema. L’ anomenat maltractament animal abraça un ampli ventall d’ accions humanes reprovables, des de no tenir la cura adient dels animals domèstics i de companyia fins a sacrificar-los innecessàriament.  Recordeu la polseguera que aixecà el sacrifici d’ Excalibur, el gos de l’ auxiliar d’ infermeria que va sobreviure a l’ Ebola la tardor de 2014. Filant prim, fins hi ha qui reprova tancar i exhibir animals en un zoològic o en un parc aquàtic. Els dofins i les orques, amants dels grans espais marítims, són feliços en captivitat? Jo diria que no. 

A diferència de l’ estat espanyol, altres estats europeus compten fins i tot amb un Defensor dels Animals i castiguen els que maltracten les bèsties. Un d’ ells és Gran Bretanya, que començà a legislar a favor dels animals ja a principis del segle XIX,  poc després de la mort de Bentham. Pel que fa a Catalunya, a Llei de protecció Animal aprovada pel Parlament  l’ any 2004 és la més avançada de l’ estat espanyol. Tot i això, encara resta molt per fer. La llei no es compleix sempre, i moltes infraccions no es denuncien. Si tens un veí que maltracta el seu gos, t’hi pensaràs dues vegades abans de presentar una denúncia. 

 Que la vida d’ alguns animals sigui un malson per culpa d’alguns membres de l’ espècie humana  diu molt poc a favor de la nostra espècie. 

Comentaris