El valor de l’educació

93

“El valor de l’educació” és el títol que se li ha donat, aquest any, a la III Jornada Ernest Lluch que coorganitza Can Quintana Museu de la Mediterrània i la Fundació Ernest Lluch, i que es va celebrar el dissabte 7 d’octubre a Torroella de Montgrí.

Voldria encetar aquest espai sobre educació que ens ofereix la nova edició de la revista Emporion referint-me a algunes de les reflexions que José Antonio Marina, un dels ponents de la Jornada, ens va fer.

Començaré amb les paraules del filòsof Marina, tretes d’un proverbi africà: “Per educar bé un infant, cal la tribu sencera”; i ell hi afegeix: “Per educar bé un infant, cal una bona tribu i una bona tribu es caracteritza perquè dóna suport a les dues grans institucions educatives: la família i l’escola”.

En uns moments que tant la família, com l’escola, com la societat en general, disposem de tants recursos, resulta que sovint tenim la sensació que cada dia ens tornem més “mal educats”.

A educar s’ha de començar de ben petits, de manera que quan es vagin fent grans tinguin eines adequades per anar prenent decisions, que és el que ens toca fer a cada moment de la nostra vida. I per això cal que trobem el TEMPS per fer-ho:

Temps per mirar els nostres fills com juguen.
Temps per escoltar-los.
Temps per seure al seu costat quan miren la televisió.
Temps per parlar.
Temps per jugar amb ells.
Temps per escoltar música.
Temps per explicar-los un conte.
Temps per llegir junts un llibre.
Temps per anar plegats al cinema.
Temps per anar a parlar amb el/la mestre/a quan alguna cosa ens preocupa.
Temps per saber dir no.
Temps per posar-los límits.
Temps per donar-los uns referents.
Temps per compartir.
Temps per educar els seus sentiments.
Temps per pensar.
Temps per gaudir plegats amb les petites coses que ens ofereix la quotidianitat de la vida.

El temps, en educació, ha de ser el nostre gran aliat i sovint és el nostre gran problema perquè fem tantes coses que no tenim temps de fer res. Però cal cercar-lo, cal prioritzar allò que considerem més important perquè tots hi sortim guanyant.

En un altre moment de la conferència, José Antonio Marina ens va parlar de la felicitat, allò que tots els pares i mares del món volem per als nostres fills; i ens deia que la felicitat és saber harmonitzar les nostres dues grans necessitats:

1) la necessitat del benestar: necessitem estar còmodes, segurs, tenir les necessitats primàries satisfetes;

2) la necessitat de crear alguna cosa, és a dir, poder comprometre’ns en algun projecte que ens produeixi un sentiment de noblesa.

D’entrada, sembla fàcil perquè tenim molts recursos que hem d’intentar utilitzar adequadament. Però cal vigilar que no estiguem “intoxicant de comoditat” als nostres fills i cal no oblidar que per anar endavant i millorar, qualsevol persona necessita que li valorin els progressos que va fent.

Finalment, el senyor Marina fa una proposta en la qual tothom que hi estigui interessat hi pot prendre part: la mobilització educativa de la societat. Si en voleu tenir més informació i participar-hi, ho podeu fer a través de la pàgina web http://www.movilizacioneducativa.net/