El pinzell d’or

276

El passat mes de desembre vaig tenir l’honor i segurament la gosadia d’acceptar ser membre d’un jurat -format per artistes tan consagrats i reconeguts com Ramon Pujolboira o Daniel Lleixà- que havia d’escollir l’obra guanyadora del Pinzell d’Or 2018 -i també les mereixedores d’altres reconeixements- d’entre la mostra que cada any organitza l’Agrupació d’Aquarel·listes de Girona al Museu de l’Aquarel·la J. Martínez Lozano de Llançà.

Manifesto amb orgull que la nostra vila estigué magníficament representada per Jesús de la Cruz, Josep Deusedes i Miquel Anglada -tots tres Pinzell d’Or en anteriors edicions-, i també per Josep M. Abulí, que encara que no sigui pròpiament del municipi, l’incloc com a tal per proximitat i perquè és un enamorat del nostre mar i del nostre paisatge.

Cruz des de l’estudi

El guanyador del premi Pinzell d’Or  va ser per a l’aquarel·lista Juan Toledo, el premi MdA i Ajuntament de Llançà per Joan Felipe, el premi Diputació de Girona per Dolors Bolaños, el premi Salvador Castellà per Jesús de la Cruz, i mencions d’honor per Montserrat Carreras, Lilianne Thomassín i Manel Sánchez.

A la tertúlia que va seguir després de la concessió dels guardons a la mateixa sala d’exposicions, vaig compartir i escoltar quantitat d’opinions i punts de vista relacionats amb l’aquarel·la, el món de l’art o les inquietuds de l’agrupació, que em van servir per fer unes observacions que, des del meu modest punt de vista, poden resultar interessants.

El que més em cridà l’atenció fou l’estima i la passió que genera entre les persones de l’agrupació l’art de l’aquarel·la, una de les tècniques i  procediments més antics que es coneixen, difícil d’executar, i en què és molt complicat, per no dir impossible, dissimular la manca d’ofici o determinades carències que en altres tècniques es poden solucionar rectificant, o fent-les passar més desapercebudes; no hem d’oblidar que una dels principals característiques de l’aquarel·la és la seva netedat i transparència. Malgrat tot, al llarg del temps sempre hi ha hagut qui ha volgut considerar l’aquarel·la com un art menor; res més lluny de la realitat, segurament algunes d’aquestes infundades consideracions només poden ser fruit de la incapacitat o de la ignorància.

He de dir que em sorprengué gratament la camaraderia, l’amistat i la generositat en l’intercanvi de punts de vista o coneixements, alguns d’aquests adquirits de manera autodidacta i molt treballada, fruit de l’experiència que donen els anys d’ofici amb els pinzells a la mà i que només es poden compartir quan un és lluny de qualsevol malícia o d’enveges malsanes.

Un altre punt a destacar és la qualitat de les obres exposades, en algunes s’hi endevina la mà de veritables mestres en la tècnica de l’aquarel·la; en d’altres, es veu clarament l’afany de superació per aconseguir una obra digna i meritòria, cosa que van aconseguir plenament. Felicitats i l’enhorabona als participants, perquè tots ells es poden considerar d’una manera o altra guanyadors.

No voldria acabar les meves paraules sense fer referència a Llançà i al seu Museu de l’Aquarel·la. Per als qui no el coneixeu, faré un breu resum del seu origen i de la seva curta història.

J. Toledo -Primavera a la Garrotxa (56×76)

El Museu de l’Aquarel·la neix l’any 1989, quan l’artista J. Martínez Lozano va fer donació d’un centenar d’aquarel·les a l’Ajuntament de Llançà. En agraïment a la donació, l’Ajuntament creà el Museu de l’Aquarel·la en una de les plantes d’un modern edifici situat al bell mig de la població. A fi de potenciar i dinamitzar el museu, actualment compta amb un fons d’unes 200 obres de reconeguts aquarel·listes, fruit d’adquisicions o donacions. El museu es complementa amb unes sales d’exposicions temporals, sempre per a obres realitzades amb la tècnica de l’aquarel·la.

Com a amant d’aquesta disciplina, he de reconèixer que vaig quedar impressionat quan vaig llegir les finalitats del museu.

** Protegir el bon nom i l’obra del seu fundador: J. Martínez Lozano.
** Difondre i promocionar el seu fons d’art, així com els artistes representats.
** Potenciar i protegir la tècnica pictòrica de l’aquarel·la.

Crec que amb semblants intencions, tot el que s’hi podria afegir seria tan sols accessori.

Em permetré només fer una recomanació dirigida als amants de l’aquarel·la, de l’art, i a tots els que encara no coneixeu el museu; si en teniu ocasió, no us perdeu fer-hi una visita; millor dit, val la pena visitar la bonica població de Llançà per poder veure i gaudir d’aquest espai de referència.