El futur del llibre i de les edicions en paper

Suposo que a qui ens agrada llegir, més d’una vegada ens hem preguntat quin i com serà el futur de les edicions en paper i especialment del llibres, unes joies que tots hem tingut entre les mans i que tan bones estones ens han fet passar.

En un futur no gaire llunyà, en plena era digital, el coneixement massiu de dades que proporcionem a través dels nostres aparells electrònics i la seva computació comportarà una transformació molt intensa del món. La intel·ligència artificial accedirà a prendre decisions que afectaran, entre d’altres, els hàbits i la forma de consumir la cultura, determinant també el nostre interès i per on conduir les nostres preferències culturals, tals com ajudar-nos a escollir uns llibres, que de ben segur seran molt diferents de com els coneixem, tant, que ja no solament es presentaran en format digital, també es podran trobar en format àudio.

Avui, el coneixement de l’èxit d’un llibre es basa principalment en les dades que proporcionen els punts de venda o les llibreries, com poden ser les xifres de vendes, els llibres més venuts i les preferències genèriques dels lectors. Amb la tecnologia digital aplicada al llibre, es podran processar els nostres hàbits de lectura, de compres, de consum cultural, els nostres gustos, etc., per determinar amb més exactitud les nostres preferències. Les futures editorials podran oferir un ventall de recomanacions molt més ampli que interpretaran tant el que es vol com el que s’espera del llibre, fent que augmenti el grau de satisfacció del lector. L’estudi d’aquests hàbits i comportaments seran també una eina imprescindible per als punts de venda del futur, que tindran una visió molt més clara del mercat, per establir les estratègies de màrqueting de comercialització pertinents.

Amb el baix cost de producció dels nous formats, els estocs sobrants deixaran de ser un problema, cosa que podrà afavorir l’obra especialitzada, la dirigida a una minoria molt concreta, la d’autors novells, i aquella que en un mercat amb tanta oferta pugui tenir un paper més discret, tot plegat crec que podrà repercutir en benefici de la llibertat de creació.

Tot i que encara queda molt temps perquè la implantació digital es consolidi, ja ha començant un procés irreversible, on el format en paper té els dies comptats.

A les escoles, el llibre de text tradicional s’està arraconant per deixar pas als ordinadors. Moltes llars s’estan desfent dels llibres i especialment de les enciclopèdies, que són considerades material obsolet, amb elles, desapareixerà també el rigor científic contrastat que oferien a tots nivells; ara, és molt més pràctic buscar entre les enciclopèdies digitals que ens ofereix Internet, o anant directament a la pàgina específica que ens interessa; potser el resultat de la informació no és tan fiable, però s’ha d’admetre que en un món tan canviant, de ben segur està més actualitzada.

Igualment de desfasats i obsolets han quedant els antics diccionaris, especialment els bilingües, que no poden combatre davant les aplicacions digitals que, a part de traduir paraules, ens poden ajudar a traduir textos sencers sense importar l’idioma que seleccionem.

Els diaris i les revistes digitals també cada dia van guanyant terreny als tradicionals. Aquests són tan sols alguns exemples de l’evolució del canvi.

Altres factors que juguen a favor de la implantació digital, i que poden tenir el seu pes en la substitució del paper -tot i que no crec que siguin determinants-, són el dany que la producció d’aquest comporta per al medi ambient, les tintes, l’estalvi energètic, el poc o nul espai que la tecnologia digital ocupa, i la viabilitat econòmica que representa per a molts projectes, com al seu dia va ser per a la revista Emporion.

Amb la rapidesa com avança el món, pot ser qüestió d’anys que el material imprès que hagi sobreviscut quedi relegat a les biblioteques públiques com un record del passat; els exemplars més dissortats seran condemnats per la inquisició digital a l’oblit, o en el pitjor del casos a la foguera.

El món ha d’avançar, no es pot mirar sempre enrere ni frenar el progrés, tot i que sempre quedarà algun romàntic empedreït a qui agradarà tenir un vell llibre entre les mans i sentir el tacte sedós de les seves pàgines, posar el punt de llibre on deixi la lectura, o simplement quan arribi a l’última pàgina, donar-li una mirada de reconeixement i estima, com faria amb un vell amic que ha d’acomiadar.