El fill del tintorer – Llegendes torroellenques

20

Digueu-ne llegenda, digueu-ne tradició pietosa, aquesta és la que es conta del fill de Miquel Proeta, tintorer torroellenc del segle xvi.
Comencem per ambientar el fet. Des del s. xiii, i especialment del xiv, la fabricació de draps de llana s’estengué per tot Catalunya i va esdevenir una activitat bàsica en el conjunt de l’economia del país. En aquells temps, el procés de fabricació dels draps era estrictament reglamentat pels gremis. Després de les fases prèvies de seleccionar, batre, cardar, pentinar i filar la llana, els teixidors s’encarregaven de teixir el drap, que seguidament passava a mans del paraire, que s’encarregava de netejar-lo d’impureses, adobar-lo amb terra de molí, rentar-lo i estirar-lo, cardar-lo i abaixar-lo abans de lliurar-lo al tintorer, que li donava el tint. Finalment, el drap era estirat en els tiradors i podia passar pel darrer control a la casa gremial, que, si la manufactura era bona, a les marques del teixidor, del paraire i del tintorer hi afegia la bolla de la ciutat o vila, que garantia la qualitat del drap i el feia apte per a l’exportació.
A Torroella tenim evidència d’una important indústria de draps des del segle xiv, però la seva esplendor es va anar esvaint. Potser va ser la decadència del ram la causa que el nostre tintorer Miquel Proeta, de Torroella, s’establís a Castelló d’Empúries per cercar millor fortuna.

Segons es veu Proeta era home de poca salut, o potser sofria una malaltia molt greu. El cas és que va arribar un moment que no podia fer front a les exigències de l’ofici, la feina corria el perill d’endarrerir-se i, naturalment, si no complia les comandes, acabaria perdent la parròquia.
Afortunadament, Miquel tenia un fillet molt bo i molt devot que es va preocupar per treure el seu pare del trencacolls. El vailet –que es deia Maurici– no en sabia gaire, de l’ofici, però confiava que la providència l’ajudaria, i diu la llegenda o pietosa tradició que barrejà tots els colors dins d’una caldera i els remenà ben remenats, que hi ficà tota la roba que el seu pare tenia per tenyir i que, en treure-la, cada peça presentà el color que desitjaven els diversos clients. D’altres diuen que el que feia era emplenar una galleda d’aigua, hi sucava teixits diversos i cadascun sortia del color que se li havia encarregat.
El fill del tintorer torroellenc estudià, es doctorà en teologia i es dedicà a predicar per Catalunya, i també anà a Alger i a Tunis. En tornar, la nau va fer parada a Mallorca, on Maurici, malalt, va morir l’any 1546.
Però varen ser els miracles que la llegenda o tradició atribueix al sant quan era menut els que varen motivar que els tintorers l’escollissin per patró. La seva festivitat és el 20 de febrer.

Comentaris