Revista Emporion

El català i Catalunya

2

Aquesta és, en realitat, la tercera redacció de l’article d’aquest mes, i em preguntava ahir si era la definitiva!

I em pregunto avui si demà la tornaré a substituir per una altra redacció que consideri definitiva, o si s’ha de demanar un Memorial de Greuges del segle XXI, per les actuacions que possiblement si bé els farien perdre vots a Catalunya, se n’assegurarien molts més a la resta d’Espanya.

No sé si demà l’enviaré a EMPORION per a la seva publicació o, lamentablement, trobaré noves notícies semblants o pitjors de les que es recullen en aquestes línies que encapsa-la una estelada.

Estelada que la Junta Electoral Central (JEC) ha demanat que, durant la campanya electoral, siguin retirades dels edificis i espais públics de Catalunya, perquè son “incompatibles” amb la neutralitat que correspon a las institucions públiques.

I em vull referir expressament a  les notícies publicades en la premsa diària en els darrers tres dies (13, 14 i 15 de maig) sobre el català i Catalunya.

santi1- A l’escola

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya imposa el 25% de castellà a dues escoles, a Mataró i Sant Cugat de Vallès, quan el mes de febrer es va imposar ja a d’altres dues.

2- En l’àmbit judicial

El coneixement del català no és ni serà requisit per a jutges ni fiscals que exerceixin en els tribunals a Catalunya. S’ha d’assenyalar que, en pocs anys, s’ha reduït de forma ostensible en nombre de sentències en aquesta llengua.

Tinc 85 anys i el castellà va ser la meva llengua d’escola i de treball, i fins a l’any 2013 no vaig obtenir el meu títol de català, assimilable al C, en els cursos de català per a adults del Consorci per a la Normalització Lingüística, aquí a Torroella de Montgrí.

Així i tot, si avui hagués de defensar vida i honor davant d’un tribunal, ho faria molt millor en la meva llengua nadiua que en castellà!

Però no se’m reconeix el dret que el jutge m’entengui en català i m’obliga a fer-ho en una llengua, el castellà, en què no tinc la mateixa facilitat d’expressar-me i defensar-me com ho faria amb la meva. I em posa en inferioritat de condicions respecte als castellanoparlants. No veuria, en aquest cas, que la Justícia fos justa. 

3- En l’àmbit polític

No vull estendre’m en aquest apartat:segons el ministre de Cultura, “el castellà està perseguit avui a Catalunya com ho fou el català en temps de Franco”.
Segons Joan Tardà: “S’ha de ser molt mala persona, molt fanàtic”.  
Segons Joan Coscubiela: “Si no ens trenquem, Wert mai podrà guanyar”.
Segons Ferran Mascarell: “A un ministre no se li pot perdonar la mala fe”.
Segons J. A. Duran Lleida: “De presó per defensar el català, a fer ministre qui l’ataca”.
Segons Artur Mas: “No admetem que ara els botxins es presentin com a víctimes”.

4- En l’àmbit policial

Els Mossos acusen la Policia Nacional de filtracions a gihadistes 

Per les notícies publicades, dos policies nacionals varen avisar una cèl·lula gihadista d’una operació dels Mossos d’Esquadra, i van posar en risc la vida d’un Mosso (infiltrat) i la possibilitat d’un atemptat contra la seguretat dels ciutadans, cosa que originà unes declaracions dels sindicats policials que acusaven els Mossos  “d’improvisar històries inversemblants que només existeixen al cap dels seus dirigents polítics”, i del ministre Fernández Díaz que acusa la Generalitat de “deslleialtat, irresponsabilitat i falta de sentit d’Estat”.

5- Els toros són la festa nacional espanyola 

El ministre José Ignacio Wert, imparable contra la immersió lingüística, ara amb la llei a la mà de salvaguarda  del patrimoni cultural immaterial, vol que en el Congrés es blindin les corrides de toros i  tombar, això sí, amb arguments jurídics ben fonamentats amb la cultura del seu departament, la prohibició de la seva celebració a Catalunya, específicament regulada pel Parlament Català, que les va considerar inapropiades. La seva possible reimplantació suposaria possiblement una invasió competencial.        

Per finalitzar, aquesta relació no s’explicaria si no coincidís amb unes dates en què les properes eleccions municipals han de servir per posar de relleu, un cop més, les aspiracions dels catalans pel seu futur, diferents a algunes de les espanyoles, però legals en una democràcia! 

                                                                                                                                                                                                                                        

Comentaris