Revista Emporion

Patrimoni torroellenc. El convent de les clarisses

6

Al Llibre de la Festa Major de Torroella de l’any 1993 hi ha un article signat per “Les vostres germanes Clarisses”. El títol és “De com vingueren les Germanes Clarisses a Torroella de Montgrí”, i tot l’escrit traspua amor a la vila i als torroellencs.

Diu que pels volts de 1850 hi havia a Torroella dos capellans devots que es proposaren la fundació a la nostra vila d’un convent de Clarisses, en parlaren amb l’abadessa del de Figueres, vingué ella, determinaren el lloc on es podria situar, anaren a resar tots plegats a Santa Caterina i allà l’abadessa tingué la revelació que el convent es faria; i diu que, en saber-ho, el bisbe de Girona exclamà: “Quina meravella, beneït i alabat sigui Déu!”, i donà permís perquè es construís.

El setembre de 1858, llesta l’edificació, vingueren deu monges de Figueres en tartana, les esperaven clergues i dirigents de la vila, trillaren les campanes i pujaren tots plegats a Santa Caterina, i com que molts torroellencs treballaven finques a muntanya, al repic de les campanes anaren tots a l’ermita, les monges cantaren els goigs a la Santa, semblava que ho feien els àngels.

D’aquesta bella història, l’octubre de l’any passat n’ha fet 157 anys. Diverses generacions de monges Clarisses van anar fent el relleu d’aquelles primeres, van patir persecució, van ser tretes del convent i van tornar, han ajudat a la formació de plèiades de noies, han resat i han treballat com unes veïnes més des de la seva clausura. Fins que la renovació ja no ha estat possible. Una relació de segle i mig s’ha estroncat. Les monges han deixat el convent, han anat a un de Reus.

Com a demostració última de la seva estima per Torroella, les Clarisses han ofert a la parròquia el seu patrimoni. Una superfície edificada de 1.300 metres quadrats entre el carrer dels Dolors, el carrer de la Farigola i el carrer del pintor Gimeno, que comprèn el convent on residien les monges, l’església, un jardí, una zona de treball. Un immoble molt ben conservat, extremadament cuidat, net, ornat amb senzillesa. Buit.

No cal dir que la donació té un valor espiritual i material excepcional, però fer-se’n càrrec comporta també un compromís extraordinari. Probablement s’hauria de constituir una Fundació, amb un Patronat que gestionés l’immoble. Caldrà meditar bé a quina finalitat es podria dedicar, qui es faria càrrec de la gestió i del manteniment, en quines condicions, a quin cost, amb quines garanties de futur.

El rector mossèn Josep Barcons pensa que seria satisfactori per a les donants, si es fes la transmissió patrimonial, destinar l’immoble a fins socials; per exemple, adaptant espais per ubicar-hi serveis de Caritas, la botiga del Centre de Distribució d’Aliments, dutxes i tallers i local d’esbarjo per a gent necessitada, aules per a l’associació Dudal per a formació d’immigrants, i altres activitats d’ajut als més desvalguts. N’ha parlat amb l’Ajuntament, amb les associacions implicades i amb el bisbe de Girona, i s’ha constituït una comissió d’estudi, amb participació de les entitats citades i professionals de l’àmbit jurídic, notarial, arquitectura i gestió.

Emporion, que -com saben els nostres lectors- ha estat sempre amatent a col·laboraren totes aquelles qüestions que puguin beneficiar el patrimoni social i cultural de Torroella, també està representada a la comissió. De tot el que es vagi esdevenint, n’informarem oportunament.

Evidentment, el bisbe està al corrent de tot el procés, i tant de bo un dia pogués exclamar, com el seu antecessor del segle XIX: “Quina meravella, beneït i alabat sigui Déu!”

Comentaris