Revista Emporion

Editorial

3

Resultats locals extrapolables

Els resultats de les eleccions europees del 25 de maig del 2014 del municipi de Torroella de Montgrí-L’Estartit són un fidel reflex de la tendència del vot en l’àmbit de tot Catalunya i, en part, del què ha passat a l’Estat. Primer de tot s’ha de destacar l’augment de la participació. El millor que es pot fer en democràcia és defensar els teus interessos a través de les urnes. L’augment de votants al municipi respecte a les eleccions europees del 2009 ha estat espectacular. D’un 32,28% s’ha passat a un 44,52%, un augment de més de 12 punts atribuïble evidentment a la reivindicació del dret a decidir, però també a la necessitat de canvis polítics que els ciutadans fa temps que reclamen i que ara es comencen a visualitzar a les urnes.

ERC va confirmar al municipi la seva tendència a l’alça imposant-se per primer cop en unes europees. Ha passat d’un 16,72% de vots el 2009 a un 36,61% enguany. CiU, que havia guanyat fa cinc anys amb un 32,15% dels vots va aconseguir un 34,66% dels sufragis i va quedar en segona posició. Els dos partits que lideren el procés dels catalans a decidir el seu futur van atraure més de set de cada deu vots que torroellencs i estartitencs van dipositar a les urnes.  Si a aquests resultats hi afegim els d’ICV que ha passat del 5,25% al 5,42% significa que pràcticament un 77% dels ciutadans que han votat al municipi estan a favor del dret a decidir. Resultats extrapolables a bona part de Catalunya i que haurien de ser tinguts en compte pel govern estatal entestat a no deixar que els catalans expressin democràticament quin futur volen.

Com a la resta de l’Estat, el retrocés de socialistes i populars ha estat significatiu. Fa cinc anys el PSC, amb un 23,61% dels vots havia estat la segona força política en unes eleccions europees al municipi. Aquesta vegada només ha aconseguit un discret 7,03%.  Una pèrdua de més de 300 vots per un municipi de 7.401 habitants amb dret a vot.  I pels del PP una situació semblant. Del 13,69% dels vots del 2009 aquesta vegada s’han quedat amb un 6,66%. Cosa que confirma el declivi del bipartidisme imperant des de fa dècades i que contrasta també amb l’aparició de noves forces disposades a revolucionar el panorama polític.

Ciutadans amb un 2,59% dels vots o Podemos, amb un 1,57% dels sufragis només tenen una presència testimonial al municipi, però representen també les ganes de canvi de les maneres de fer política. I han recollit molts votants desencantats tant dels populars com dels socialistes. 

En tot cas, hem de reclamar que els eurodiputats escollits vagin a Brussel·les amb ganes de fer coses, de traslladar a les més altes instàncies europees la necessitat de canvis en les seves polítiques econòmiques i socials, i a deixar clar que les reivindicacions nacionals pacífiques i democràtiques dels catalans siguin tingudes en compte en un Parlament Europeu més heterogeni. Les urnes han parlat i han deixat clar que molts torroellencs,  catalans i bona part dels ciutadans espanyols volen canvis radicals en una Unió Europea que ens va entusiasmar però que últimament decep. La UE no pot ser la dels mercats i la de l’economia salvatge, ha de ser una Unió que defensi els drets dels seus ciutadans basada en la democràcia i el respecte als drets humans. Només així Europa tornarà a ser punt de referència mundial i enveja dels que somnien en un món democràtic i lliure.

Comentaris