Revista Emporion

Editorial

7

Ja tenim l’AVE

Sembla que els gironins hem d’estar contents perquè ja tenim AVE, el tren d’alta velocitat. Tenim les quatre capitals catalanes connectades amb aquest tren i la línia que s’ha completat fins a Figueres ens porta a Madrid i (tot i que encara s’ha de fer transbord), ens permet traspassar els Pirineus i unir-nos a Europa. És aquesta una línia fèrria, dissenyada per a la circulació de trens d’alta velocitat, de 804 quilòmetres (de Madrid a Figueres), que ha costat la gens menyspreable xifra de 12.500 milions d’euros, dels quals l’estat ha aportat 9.000 milions i els altres 3.500 milions procedeixen del fons FEDER de la UE. Si comptem les línies executades o en construcció, la inversió total supera els 40.000 milions d’euros. Tot plegat, unes xifres esgarrifoses si tenim en compte que el moviment de passatgers de l’AVE només representarà l’1% del de tot l’estat.

Són moltes les veus que es queixen que l’enorme inversió que representa l’opció AVE exigeix una desmesurada despesa pública, amb un impacte de millora econòmica limitada i, fins i tot, amb efectes més aviat regressius.

Molts deuen pensar que sempre és bo que un país avanci i millori les seves connexions entre ciutats. Ara anirem més ràpidament cap a les del sud i també més enllà dels Pirineus arribarem a les ciutats del nord amb espais de temps molt més reduïts, i en aquest cas aquesta millora no serà només de passatgers sinó de transport de mercaderies. Però a les grans zones urbanes queda pendent les necessàries millores dels transports ferroviaris de rodalies i fins i tot de mitja distància, que afecten moltíssims ciutadans. Podríem afegir-hi el projecte de l’Eix Mediterrani, com a eina de desenvolupament comercial dels països de l’est de la península.

Però d’aquelles necessàries millores locals, llargament reivindicades, que van quedant arraconades en un calaix de l’administració competent amb l’excusa que els recursos actuals són limitats, no se n’ha de parlar? Torroella i la gent d’aquest petit país que conforma el Baix Ter, per agafar l’AVE haurem de continuar anant a Girona en un recorregut que no farem amb menys de 45 minuts, passant per una carretera estreta (tant si passem per Verges com si passem per Parlavà), només de 6 metres d’amplada, sense vorals de seguretat i amb un trànsit considerable de grans camions, autocars, vehicles agrícoles i molts turismes, sobretot a l’estiu.

I les entrades a Torroella els mesos de juliol i agost? Tots hem patit les cues que es formen, que poden arribar als 5 quilòmetres. Quina paradoxa. Ara podrem anar de Girona a Barcelona amb trenta minuts i en continuarem necessitant més de seixanta per anar de Pals a Torroella. Es podrà anar a 300 km/h amb l’AVE amb completa seguretat i la gent del Baix Ter es jugarà la vida creuant-se amb un camió o avançant una inesperada bicicleta a seixanta km/hora anant de Gualta a Serra de Daró.

Fa anys que des d’Emporion reivindiquem solucions. Fa prop de quatre anys, se’ns va posar un caramel a la boca quan es va presentar un estudi per fer la variant de Torroella. Tot i la nostra disconformitat amb detalls de la proposta que vàrem al·legar en temps i forma, teníem l’esperança que es podien incorporar correccions sense entorpir el procés per tal que el projecte anés endavant. Teníem també la paraula de l’aleshores conseller de Política Territorial, que deia que s’estava ultimant la redacció dels projectes d’eixamplament de les carreteres de Rupià a Torroella i de Cervià de Ter a Verges. Res d’això ha avançat i ignorem si hi ha voluntat d’avançar. Ara la crisi justifica qualsevol aturament d’aquests petits projectes que pocs reivindiquem, ja que formen part d’un petit país, però que també es mereix la millora de la seguretat dels seus conductors i els que el visiten, i també ajudarien a solucionar els problemes econòmics i d’altres inconvenients que es pateixen per culpa dels accessos a Torroella i l’Estartit.

I això només suposaria unes ínfimes escorries de la part de les despeses de grans obres faraòniques com l’AVE.

Comentaris