Revista Emporion

Editorial

5

Després del 25 N: un camí difícil

El resultat de les eleccions del 25 de novembre, si es planteja des del punt sobiranista, tal com l’havia plantejat CiU, es pot mirar amb un cert pessimisme ja que la força que pensava liderar aquest procés, ha rebut un inesperat càstig i Mas ha fracassat.

Pres com un procés en el qual no només hi ha de participar CiU, el suport electoral a la proposta sobiranista  es pot veure amb optimisme. El suport sobiranista continua sent majoritari però el país no vol deixar aquest camí només en mans de CiU sinó que pot avançar de la mà d’altres partits. El darrer dia de novembre les primeres converses insinuen un ajut a la governabilitat per part d’ERC (investidura, pressupostos, acció exterior) a canvi de fixar programa per al referèndum, però ERC no entraria al govern.

Emporion, com hem dit tants cops, és un periòdic mensual, i en moments de tanta acceleració política i social, allò que escrivim un parell de dies abans del u de desembre pot resultar obsolet quan arribarem a Nadal. Tot i això, cal deixar constància del que considerem més destacable en un moment tan important per al país i per al nostre municipi.

Ni CiU, ni el PSC ni el PPC no han perdut del tot ni es pot dit que hagin guanyat d’acord amb les seves aspiracions, ICV-EUiA ha avançat lleugerament, i els dos guanyadors clars han estat precisament dues forces tan enfrontades com ERC (que passa a segona força) i C’s; hi podríem afegir la presència del CUP i la desaparició del SI. CiU, més que perdre vots (d’un milió dos cents mil del 2010 n’ha perdut 90.000), no en guanya de nous. En certa manera es pot dir que CiU ha tornat a ERC els vots que li havia pres l’any 2010 com a càstig per la seva participació en el tripartit (recordem que els anys 2003 i 2006 CiU va obtenir 46 i 48 escons, i ERC 23 i 21).

Seria un error pensar que els factors socials no han afectat també els resultats, i que no s’hagin de tenir molt en compte a partir d’ara perquè molts catalans han patit i pateixen les conseqüències de la crisi en forma de retallades i atur, aspecte en què han basat bona part del seu discurs principalment ICV-EUiA, el PSC i ERC.

A partir d’aquest punt, tot el que hi puguem afegir són suposicions, i quan el lector les llegeixi ja potser s’hauran iniciat moviments polítics que ara no podem preveure. Si CiU manté decididament la seva opció per la sobirania, haurà de fer-ho en coalició amb ERC, el repte serà molt gran, i les dificultats per plantejar la consulta popular enormes, però no es pot deixar de banda que des del punt de vista sobiranista el 2010 la suma de CiU + ERC + SI donava 1.525.000 vots i ara la suma de CIU + ERC + SI + CUP en dóna 1.761.000. Això són 230.000 vots més.

Quan als resultats de Torroella, la participació va ser molt alta, com pertot arreu, gairebé del 72% (tot Catalunya prop de 70%) i els percentatges comparats: CiU 45,2%, ERC 19,4%, PPC 9,2%, PSC 7,6%, ICV 5,0%, CUP 4,3% i C’s 2,4%.

 

Comentaris