Editorial

44

Temps de pomes

 Fa uns anys, l’anar i venir dels tractors amb els remolcs carregats de pomes per les nostres carreteres ens anunciava la fi de l’estiu, la tornada a les escoles, temps de pluges i tempestes i de mica en mica els colors de tardor. Ara aquest tragí l’observem des de la primera setmana d’agost, en plena època estival i amb nombrosos forasters que passen les vacances entre nosaltres.

Aquest canvi es deu senzillament a què els pagesos de la fruita, en el seu afany de millorar i rendibilitzar les seves empreses, han introduït noves varietats de collita més primerenca i això és tan sols la punta de l’iceberg d’una profunda transformació del sector, tant des de el punt de vista econòmic com productiu.

Les estructures de comercialització s’han adaptat a les noves necessitats dels mercats i a les demandes dels clients. Abans el fructicultor plantava, per pura intuïció, el que pensava que podia ser més rendible, ho collia, ho portava a la Cooperativa o ho oferia als majoristes que passaven per la zona i, si tenia sort i l’havia encertada, en treia un bon rendiment i si no, què hi farem.

Ara aquesta és una decisió empresarial de tota la cooperativa i no es basa en la intuïció sinó que es fa després d’haver experimentat durant anys les noves varietats, tant des de el punt de vista productiu com de qualitat i adaptació al nostre clima i també valorant l’acceptació que tindran entre els potencials compradors i el públic en general. Actualment tota la producció de poma a Girona es concentra en 6 grups de varietats: Gala, Golden, Vermella, Fuji, Granny Smith i Pink Lady i dins d’aquests grups es van buscant els clons que els milloren.

Les tècniques de producció han evolucionat cap a la naturalització del cultiu. Als anys 60, quan s’inicià la fructicultura actual, es va fer sota el guiatge de les tècniques franceses que van introduir a la nostra zona els “pieds-noirs” provinents d’Argèlia després de la proclamació d’independència del país nord- africà.  Els sistemes d’esporga eren molt forçats i s’obligava els arbres a adoptar formes capritxoses.

Ara es produeix deixant lliure l’arbre, amb  branques llargues i sense escapçar i és la fruita qui en frena i regula el creixement. El podador només guia lleugerament les branques perquè donin els màxims fruits i de la millor qualitat. L’adobat de les plantacions es fa per cobrir les necessitats que manifesten els arbres i que es coneixen a partir d’anàlisis del contingut del sòl i anàlisis anuals del contingut de nutrients de les fulles, per no malmetre recursos i evitar les contaminacions dels sòls que es donen si s’adoba en excés.

La sanitat de les pomeres és un altre dels aspectes que ha sofert un canvi profund. Els anys 60 i 70 tot es fiava als tractaments químics. Actualment es segueixen els cicles biològics de les plagues i les malalties, es mesura el dany que poden provocar i només s’actua quan és imprescindible. La major part dels insecticides s’han substituït pel control biològic (lluita natural amb insectes depredadors i paràsits de les plagues) i el biotecnològic (captura en massa de la plaga abans no ataqui la fruita, sistemes d’olors que impedeixen als mascles trobar les femelles per a fecundar-les, …) per aconseguir, a la collita, fruita sense residus de pesticides. 

Aquest sistema de producció anomenat Fruit.Net s’ha desenvolupat aquí en estreta col·laboració entre tècnics i fructicultors de Girona i és pioner en el món de la producció de pomes. Es sotmet a auditories externes que mitjançant anàlisis en certifiquen la qualitat.

Tots aquest esforços s’estan veient recompensats pels compradors, que valoren cada vegada més la nostra fruita i sota la denominació IGP Poma de Girona (Indicació Geogràfica Protegida) les cooperatives poden accedir als mercats interiors i exteriors més exigents. L’any passat es va exportar més d’una quarta part de la producció a països de tres continents.

L’adopció de noves tecnologies permet als pagesos acompanyar els processos naturals dels arbres amb un mínim impacte sobre el medi i obtenir pomes de la millor qualitat. Pensem que és una excel·lent manera de perpetuar l’agricultura al nostre territori.