Revista Emporion

Editorial

1

Torroella terra de músics

Ara fa 50 anys va morir Vicenç Bou, fill de Torroella, compositor d’algunes de les sardanes més airoses que s’han tocat, ballat i cantat a Catalunya. D’entre elles, “Torroella Vila Vella” ha esdevingut l’himne de la nostra població. Emporion dedica aquest mes un record especial a Bou i, amb ell, a la llarga llista de músics que han donat prestigi a la vila.

Està documentat que el rei Joan I, quan feia estades al Mirador, mantenia “cobles” de tres músics, que varen ser habituals a Torroella. També l’església ja comptava al segle XIV amb una Capella, que es va anar fent important, i que al segle XVIII era l’única del Baix Empordà. En aquella època dos torroellencs varen ser monjos a Montserrat, Benet Julià, nat el 1727, organista i autor d’obres de música sacra, i Anselm Viola, del 1738, que és considerat entre els compositors més importants a la Catalunya del seu temps. Al segle XIX la Capella es va mantenir amb dificultats, però Torroella va donar dues figures de fama internacional, els compositors i intèrprets de guitarra Josep Costa i Hugas i Josep Ferrer i Esteve.

La tradició de la Capella va propiciar la constitució de cobles, que als segles XIX i XX van donar origen a una autèntica explosió musical a la vila: la cobla d’en Gich, la d’en Barretó, la Lira,… La cobla d’en Miquel Gich va portar la sardana per primer cop a Barcelona l’any 1850, al Liceu; en Joan Rigau la va fer sentir a Madrid, davant del rei (i en tornà amb el barret que li va donar nom: en “Barretó”); el seu fill Pere Rigau creà l’any 1884 els Montgrins,… La sardana va ser tan ben rebuda pertot arreu, que es va fer un símbol de Catalunya. Abans de la guerra del 1936, els nostres “Vicentet” Bou, “Quimet” Vallespí, i una bona colla d’altres músics torroellencs, varen dur la cobla al grau més alt de popularitat, i fins i tot les cupletistes del Paral•lel barceloní arrossegaven el públic amb els cants de “Llevantina” o “El saltiró de la cardina”.

La guerra va desfer aquell encant. Després, tot i les penalitats, la música va tornar, i la sardana va renéixer. Fa cinquanta anys, tot anant pels carrers de la vila, es podien sentir a través de finestres i balcons els refilets dels nostres músics mentre assajaven el fiscorn, la tenora, el clarinet,… o ensenyaven solfeig, piano, violí,… Eren tants, que no els podem pas citar tots ni de bon tros. Fem una excepció amb el mestre Salvador Dabau, que a mitjans del segle passat donava classes, descobria veus i talents i va crear l’Orquestra de Cambra Infantil de Torroella.

A partir de 1980 es varen iniciar els “Concerts d’Estiu”, que donarien pas l’any següent al “Festival Internacional de Música de Torroella de Montgrí”, de prestigi europeu, per on desfilen cada estiu orquestres simfòniques, conjunts de cambra, cors, solistes i cantants de primera línia mundial. El nou Auditori de l’Espai Ter coronarà aquesta gran trajectòria. És de justícia que en destaquem el lideratge de Josep Lloret, tot recordant a més que, a redós del Festival, els joves músics de tot el món han comptat durant 28 anys amb cursos d’interpretació a càrrec de professors d’altíssim nivell. Des de fa cinc anys el Festival compta amb orquestra pròpia (Acadèmia 1750) que ha aconseguit un reconegut prestigi.

Cal no oblidar l’Escola Municipal de Música a la que hi assisteixen prop de quatre-cents alumnes  des de petits de tres anys fins adults.
Si parlem de música a Torroella, cal recordar també la coral “Anselm Viola”, l’Associació Sardanista “Continuïtat”, categoria d’honor, i el “Grup de Dansa Montgrí”, que ofereix espectacles de gran bellesa. Per acabar, i després d’apuntar els mèrits, un toc d’atenció. No som pessimistes, no en podem ser, perquè la flama segueix encesa, però hem d’estar vigilants perquè volem, desitgem, cal que la nostra plaça es continuï emplenant de balladors al toc de la cobla, de balladors joves i grans. Tant de bo ajudés a sensibilitzar tothom aquest número d’Emporion i l’aniversari de la mort de Vicenç Bou que avui commemorem.

————————————————————————————————————————————————–

ALS LECTORS D’EMPORION DIGITAL
És possible que molts dels nostres lectors se sorprenguessin per la sortida d’EMPORION sobre paper el mes de gener passat.
Amb aquesta nota comuniquem que l’edició es va fer amb caràcter experimental, basada en un programa de prova, i sense fer-ne publicitat. Tanmateix, es va establir un preu de 3 euros per veure quina acollida tenia per part del públic.
Atès que el resultat no va ser de la qualitat desitjable (per problemes de paginació i altres defectes*) i sobretot en no poder garantir la continuïtat d’aquest esforç especial:

EL CONSELL DE REDACCIÓ HA CONSIDERAT QUE ALMENYS DE MOMENT NO ES POT CONTINUAR LA SORTIDA D’EMPORION SOBRE PAPER, SI BÉ SEGUIRÀ ESTUDIANT LES POSSIBILITATS DE RESOLDRE ELS DEFECTES I INCONVENIENTS DETECTATS, TANT PEL QUE FA A LA QUALITAT COM, SOBRETOT, A LA GARANTIA DE CONTINUÏTAT.

*El nostre col•laborador Jaume Bassa lamenta particularment que en el format paper van aparèixer dos articles sota el títol “Qui no sap escriure en català?”, signats per ell, un dels quals no era seu, i la temàtica del qual no es corresponia amb el títol.

Comentaris