Revista Emporion

Editorial

3

La donació Font – Montgrins

Al llarg de la història, Torroella ha vist com fills seus selectes i generosos, moltes vegades poc coneguts, o totalment desconeguts, han aplicat esforços i temps a fer front a necessitats de la vila, o dedicat béns o possessions a millorar-la. Hi ha hagut (i n’hi ha) llegats o donacions de pertinences que de vegades han assolit nivells molt meritoris, però molt sovint aquestes actuacions no han obtingut el ressò que mereixen, i se’n parla menys i són menys conegudes del que seria just.

Segles enrere, torroellencs honorables i anònims varen donar naixença a l’Hospital amb donacions que, els uns darrere els altres, han arribat fins als nostres dies, com ara el llegat fet el segle passat per Alfons Mercader Galibern a favor d’aquesta institució, o la donació, encara recent, de la casa Mascort, de la plaça de la Vila, feta per Cati Sastre, vídua Muntaner. A començaments del segle XX Pere Coll i Rigau, enriquit a Cuba, va finançar la remodelació total de l’església de l’Estartit i la restauració de l’ermita de Santa Caterina. També fou Alfons Mercader qui llegà a l’ajuntament un nombre considerable de pintures de Josep Maria Mascort. Carme Ferrer deixà a benefici de la vila la seva fortuna, que es destinà a crear el Col·legi Sant Miquel. Josep Mundet realitzà de forma desinteressada el monument a mossèn Viver del passeig de l’Església, i la seva vídua ha fet donació d’una col·lecció important de les seves escultures. Els germans Castells varen deixar a l’ajuntament la seva casa de la plaça de la Vila. Joan Fuster i altres artistes han fet també donacions de les seves obres. Segurament ens en deixem molts altres.

A les notícies del mes d’octubre passat d’Emporion dèiem que Eduard Font, propietari de la Cobla-Orquestra Montgrins, havia formalitzat un acord amb l’ajuntament en virtut del qual dóna a la població l’arxiu que posseeix la Cobla de totes les sardanes i tot tipus de música de ballables i concerts. És una anella més d’aquesta cadena de torroellencs meritoris i generosos. L’ajuntament es compromet a dipositar l’arxiu al del Museu de la Mediterrània, que tindrà cura de la seva bona conservació. Hi tindran accés totes les persones interessades a consultar-lo, i en podran fer fotocòpies. Més endavant, un cop escanejades, tothom les podrà obtenir directament d’Internet. L’arxiu conté unes 8.000 sardanes originals manuscrites, fotografies, programes de mà, cartells, cartes i, fins i tot, el primer manual per aprendre a tocar el flabiol, escrit per Pere Rigau i Folch, Barretó, fundador dels Montgrins i virtuós d’aquest instrument. Com és natural, totes les carpetes de l’arxiu portaran el segell dels Montgrins, i la família Font i els músics de la Cobla hi tindran drets preferents.

Aquest arxiu ha seguit un camí ple d’història musical torroellenca. Els compositors, des dels primers temps (Pep Ventura, els Rigau, Bou, Vallespí, Serra, Garreta, Saderra…), feien còpies manuscrites de les seves sardanes i les enviaven a les cobles de més anomenada, i naturalment, sempre als Montgrins. El gruix de partitures originals es va anar fent considerable, i es va conservar malgrat els embats de temps tempestuosos. Després de la guerra, Enric Vallespí i Josep Font van enregistrar a nom del primer la propietat de l’orquestra. Eduard Font s’hi incorporà l’any 1957, i quan el 1967 va plegar Joaquim Vallespí, ell es va fer càrrec de la cobla orquestra i també de l’arxiu, que aleshores conservava Agustí Monguilod, un mestre de la tenora. Eduard Font heretà doncs orquestra i arxiu, i com que era jove i innovador, l’orquestra progressà, mentre l’arxiu s’anava engruixint any rere any. En aquest moment l’arxiu és el més important de tot Catalunya en el seu gènere.

Potser ens cal afegir que si tota acció generosa es fa més planera si no troba destorbs, ans comprensió i ajut, això és el que s’ha esdevingut en aquest cas, ja que Eduard Font ha dut a terme la seva donació amb bona entesa amb els músics de la Cobla i el suport de la seva gentil esposa Joaquima Pi i de tota la família. Ens plau deixar-ne constància.

 

Comentaris