Revista Emporion

Editorial

3

La pedrera

El massís del Montgrí és un dels elements més destacats del nostre patrimoni, d’una bellesa i un interès natural i cultural reconeguts per tothom.
A més, per a nosaltres, el Montgrí és una muntanya sagrada. Té, per als que l’estimem, una enorme capacitat de seducció. És la muntanya emblemàtica de tota la comarca.

Però la conservació d’aquest patrimoni està  exposada a greus perills.
Avui posem a la consideració dels lectors d’Emporion una reflexió sobre un tema que ens preocupa i que, fins i tot a molts, angoixa: la pedrera d’Ullà.
Tothom coneix la tasca reivindicativa que fa en aquest sentit el Grup de Defensa del Montgrí (GDM). Entre els molts documents gràfics que ha confegit per fer un treball de sensibilització sobre aquest tema, n’ha fet un d’encertadíssim en el qual es presenta el Montgrí fent un gran crit de dolor, emetent un Ai! tristíssim. Aquest Ai! és el que més bé expressa el sentiment de molts: causa un gran dolor constatar com la ferida sagnant que provoca el colossal Ai! va engrandint-se i que el que podria aturar el plany del Montgrí no sigui possible.
1/ No sembla que hi hagi voluntat política de tancar la pedrera. Els esforços per reclamar als poders públics que facin tancar d?una vegada aquesta cruent nafra del Montgrí han sigut fins ara absolutament inútils.
Potser per als poders públics té més pes l’empresa explotadora de la pedrera que no els desitjos i anhels del poble. I fer aquesta constatació entristeix molt.
2/ Es va presentar al seu temps, per via legal, una denúncia per les moltes irregularitats comeses per l’empresa explotadora de la pedrera i que, segons el GDM, serien motiu suficient per procedir al seu tancament. Doncs, tampoc no ha servit de res. Pel que tenim a la vista, no n’han fet cap cas.
3/ Què pensaríem si alguna empresa proposés fer activitat extractiva de pedra a la muntanya de Montserrat? Ho consideraríem, ben segur, una ofensa infinita, un sacrilegi imperdonable. Doncs bé, per als torroellencs i per a tots els pobles de la comarca, el Montgrí té la mateixa consideració. Per això ens fa tant de mal al cor l’agressivitat amb què és tractat.
4/ Sabem que el GDM se sent aflebit, tant perquè no ha reeixit en els seus esforços per aturar el mal que s’està fent a la nostra estimada muntanya, com per la desconsideració amb què s’ha sentit tractat pels poders públics.
5/ I per a més inri, estàvem esperançats que, en fer-se els tràmits per declarar el Montgrí parc natural, s’hi inclouria l’espai on hi ha ubicada la pedrera i això permetria posar fi a l’activitat extractiva de l’empresa. Doncs, no. El gràfic definitiu fet per la Generalitat i que delimita els termes del parc natural, fent una incomprensible giragonsa, deixa fora l’espai que ocupa la pedrera.
Tot i això, sabem que el grup i els seus simpatitzants reprendran forces i continuaran duent a terme totes les activitats que calgui per posar al descobert i denunciar una voracitat que destrueix un dels espais més estimats pels habitants d’aquesta comarca i per continuar reclamant un Montgrí sense nafres ni ferides.
Emporion s’adhereix amb entusiasme a aquest esforç perquè els habitants de la comarca puguem gaudir sense patiments de la nostra muntanya màgica. Volem expressar els nostres sentiments i fer els nostres precs en aquest santuari sagrat que és el Montgrí, sense que ningú no ens el profani.

la pedrera

Comentaris