Revista Emporion

Editorial

3

El Festival de Músiques

Si la música -segons Stendhal- brinda ànima a tot, bé podem dir que el municipi de Torroella està tocat pels déus. Sembla talment com si la música sigui la banda sonora de la nostra història. Fins en els períodes més difícils ha respirat musicalment gràcies a persones com el Sr. Dabau, el Sr. Barberà i tants músics de cobla que donaren color a temps foscos i tristos.

El nostre Festival neix coincidint amb la recuperació democràtica dels ajuntaments i al llarg de vint-i-set anys ha passat per tot tipus de dificultats, superades una a una, pacientment, per aquest home infatigable que des dels seus inicis n’és el seu director, en Josep Lloret. El Festival ha madurat i amb el temps ha guanyat musculatura. Un cop d’ull a la programació d’enguany és suficient per valorar la diversitat de públic que pot beneficiar-se d’aquesta oferta de primer ordre amb intèrprets sublims. No endebades el Festival forma part del club dels millors, l’European Festivals Association, al costat de festivals que compten amb enormes recursos, potents infraestructures i tradició musical secular. A Torroella no hem disposat d’auditori, per exemple, però hem aguditzat l’enginy per suplir-lo i recordem que s’han superat les temperatures insuportables de l’església parroquial gràcies a la seva climatització; les localitats s’amplien amb  l’adequació d’espais com la plaça de la vila; les dificultats sonores queden solucionades per pantalles acústiques i així un llarg etcètera de tossuderia.

Fa uns anys va passar a ser Festival de Músiques, en plural. Aquesta opció, encertada, no ha suposat cap aventura frívola ni una concessió a la galeria. Només hi ha música bona o música dolenta, al marge de la diversitat d’estils, de procedències, d’èpoques, etc. Qui assisteix al Festival sap que hi trobarà bona música i, tot i que l’oferta sigui variada, és un encert cercar un tret que ens singularitzi. L’aposta, valenta, per la creació de l’Orquestra Barroca del Festival de Torroella de Montgrí tindrà uns fruits esplèndids. La interpretació d’obres delicioses com el Judith Triumphans d’enguany són determinants per engrescar nous públics atrets per la màgia de la música barroca potenciada per intèrprets que han aconseguit l’excel·lència. No és estrany que Simon Rattle, el carismàtic director de la Simfònica de Berlín, opini que la música barroca atrau la gent i, efectivament, només cal assistir a un concert barroc per veure’s envoltat de joventut. Torroella reuneix totes les característiques per posar l’accent de manera preferent en aquest període musical de música exquisida, juntament amb la convenient programació de música contemporània.

Ara és l’hora: necessitem un auditori adequat a la realitat; a Torroella hi ha música tot l’any i volem que des de les administracions es potenciï l’educació musical, les audicions d’aficionat (quina bona lliçó va ser la interpretació del Carmina Burana d’enguany!) i es doni suport a compositors i intèrprets. Fomentar l’educació i la cultura és la millor inversió econòmica, però deixem el concepte de vol baix que és esperar dividends econòmics demà mateix. És a mig termini que els països cultes estalvien en seguretat, civisme, medicina, etc. en augmentar el seu benestar general. L’economia ha d’apuntar menys a objectius materials i més en el gaudi de la vida: la joia de viure que la música, la poesia i l’art en general ens regalen generosament.

Comentaris