Editorial

60

El Barça, més que un club al món

Han passat 110 anys des d’aquell llunyà 1899 quan es va fundar el Futbol Club Barcelona. Els inicis del club no varen ser fàcils, fins i tot es va passar per moments complicats, però a mesura que el football anava quallant com a esport rei, el Barça anava entrant en el cor dels barcelonins i dels catalans i es convertia en un referent, a més de l’esport en si mateix, de democràcia, de llibertat, de tolerància i de catalanitat, fets que el varen situar en el punt de mira dels diferents governs autoritaris i dictatorials de l’època.

Uns anys 20 amb Samitier i les Corts, uns anys 30 afectats per la guerra, amb la mort del jove president Josep Sunyol, que representava la incorporació del futbol a la societat, amb el seu lema: esport i ciutadania. I després vingué la llarga dictadura que tot ho tenyia de gris i d’opressió i el Barça també ho va patir, amb uns anys 40 per oblidar; però, en els 50, el club torna agafar la connexió amb la ciutadania i pren el símbol de la llibertat i catalanitat, tot això acompanyat per un equip sensacional, liderat per Kubala, que feia oblidar les penes de molts catalans.

Els 60, després de perdre la final de Berna, torna la foscor, fins a l’arribada de l’holandès volador, que ho va revolucionar tot, amb un 0-5 a Madrid i la lliga al sac. Es donava un salt qualitatiu i d’autoestima al club i als catalans que feia molt de temps que no tenien. Més endavant, i fins als anys 90, la història del club, qui més qui menys, ja la recorda: poques lligues, la decepció de la final de Sevilla. I amb tot, arribem als anys 90, amb Cruyff d’entrenador, el club aconsegueix la primera Copa d’Europa i 4 lligues seguides.

I actualment, amb el mandat de 7 anys de Laporta, 2 Champions i 4 lligues més, i ja en són 20. Amb tot, avui, després de 110 anys i de sovint més penes que alegries, tenim un club campió, esportivament parlant, amb 5 esports professionals i 11 seccions, amb 170.000 socis i 1.500 penyes i amb una economia sana, que permet afrontar els reptes de la modernitat i ha situat el club per sobre de les habituals urgències històriques del passat. I, pel que fa als valors, destacar una fundació dedicada als nens i als dèbils i l’aposta solidària d’UNICEF, que ha convertit el Barça en “Més que un club al món”, a més de defensar els valors que li són característics, com són la catalanitat, la tolerància, la solidaritat, el respecte a les minories i a les persones.

En fi, tenim un Barça que és l’orgull dels catalans i de molts barcelonistes d’arreu i, el més important, seguit i admirat per milions de nens i joves. Un Barça al que el seu entrenador Josep Guardiola ha omplert de virtuts, dotant-lo d’un estil de joc que ja s’ha definit com la lírica del futbol, liderat  majoritàriament per jugadors sorgits de la Masia. Sempre són onze jugadors, jugui qui jugui, fidels a aquest estil, però sempre practicat amb sincera companyonia, entrega i esportivitat. Tot un exemple.

El que cal ara que estem a les portes d’unes noves eleccions és que en surti un president i una Junta Directiva fidels als principis que defineixen el club. Esperem que els Ferrer, Ingla, Rosell, Benedito i d’altres candidats siguin conscients de la responsabilitat que tenen i que aquests dies són el mirall de la societat, de manera que sapiguen fer una campanya constructiva. I, finalment, convindria que el president que substitueixi Laporta sàpiga guiar aquesta gran nau que és el Barça, que  ja fa temps que porta bon rumb.

Emporion també es vol sumar a l’alegria barcelonista i als desigs de continuïtat en la victòria de tanta i tanta gent il·lusionada. Sense oblidar, ni menystenir, és clar, tants seguidors com tenen a la nostra vila l’Espanyol, el Girona, el Figueres i, naturalment, el Torroella. Que també han tingut les seves alegries o decepcions, però així és l’esport.

Per molts anys, Barça!