Revista Emporion

Any literari Ramon Llull 2015-2016

2

Potser els nostres lectors ja han observat que a les portades dels darrers números d’EMPORION hi figura el logo de l’any literari Ramon Llull. En fer-ho, la nostra intenció ha estat de respondre a la crida conjunta del Departament de Cultura, de l’Institut Ramon Llull i del Govern de les Illes Balears, organitzadors de la commemoració de l’Any Llull 2015-2016, per fer conèixer més i millor Ramon Llull i la seva obra, coincidint amb el 700 aniversari de la seva mort.

Com recorda el web de l’Any Llull, Ramon Llull fou un dels escriptors i pensadors més destacats de l’Edat Mitjana, no sols dels territoris de parla catalana, sinó de tota la tradició europea. Els seus amplis interessos van afavorir que fes aportacions remarcables en tots els àmbits del saber de la seva època, que van des de la filosofia i la teologia fins al dret, la medicina, l’astronomia, la retòrica o la lògica.

Llull va néixer a Mallorca pels anys 1232-1233, molt poc després de la conquesta de l’illa, i aquest fet explica la seva preocupació per la conversió dels no cristians. De ben jove fou cortesà de Jaume de Mallorca, va tenir responsabilitats en l’administració de la cort, es va casar i va tenir fills, però cap als trenta anys la seva vida va patir un canvi radical. Va decidir que havia de consagrar-se a la causa de Jesucrist, i va dedicar nou llargs anys a formar-se per escriure “el millor llibre contra els errors dels infidels”. Entre els coneixements que es va esforçar per adquirir hi havia nocions d’àrab, suficients per escriure i disputar en aquesta llengua.

A partir de llavors, es posà a escriure i ho va fer sobre una gran diversitat de temes, sempre pensant en el benefici que els seus llibres podien reportar als lectors, ja fossin cristians o d’altres religions. I amb el mateix objectiu, la salvació de l’ànima dels seus semblants, va viatjar per tota la Mediterrània i es va entrevistar amb reis, papes i altres governants, als quals volia convèncer de la bondat dels seus projectes.

Els seus viatges el van dur per bona part d’Europa, va arribar a la riba oriental de la Mediterrània i també és possible que visités Jerusalem. Va fer estades al nord d’Àfrica per disputar-hi sobre qüestions de fe amb savis musulmans. L’última la va fer a Tunis, quan ja tenia més de vuitanta anys. Va morir entre el desembre de 1315 i els primers mesos de 1316, en el viatge de tornada a Mallorca o bé una vegada arribat a l’illa. És enterrat a l’església de Sant Francesc de Palma.

Ramon Llull creà un sistema filosòfic que denominà l’Art, que integrava la religió, la filosofia, la ciència, la moral i l’ordre social, a partir d’un sistema de verificacions mecàniques. En cert sentit se’l considera predecessor de la informàtica i la cibernètica. Es tractava de trobar una ciència general, els principis de la qual continguessin els principis de totes les ciències particulars.

Actualment se’n conserven 240 obres, que ell mateix traduïa a l’àrab i al llatí, cosa realment insòlita a la seva època. Inclouen matèries tan diverses com filosofia (Ars Magna), ciència (Arbre de ciència, Tractat d’Astronomia), educació (Blanquerna, que inclou Llibre d’Amic e Amat), mística (Llibre de contemplació), gramàtica (Retòrica nova), cavalleria (Llibre de l’orde de cavalleria), poesia (Cant de Ramon, Desconhort) i narració (Fèlix o Llibre de meravelles, que inclou el Llibre de les bèsties).

El Llibre de les bèsties és una de les seves obres més populars i de més fàcil comprensió. Escrit en forma de faula, és una mena de rondalla amb protagonistes animals sobre les intrigues d’una cort. Fèlix, el protagonista del Llibre de meravelles, explica la paràbola a un rei perquè vegi “com ha de regnar i guardar-se de malvat consell i d’homes falsos”. Com diu Desclot, Maquiavel era a més de dos segles de distància en el futur.

Ens complau fer saber que l’actor i rapsoda torroellenc Joan Masotkleiner, acompanyat del guitarrista Toti Soler, estan fent actes per terres de parla catalana amb motiu de l’Any Llull.

També EMPORION vol contribuir en aquest homenatge a l’autor més estudiat del món en llengua catalana, amb el desig que sigui més conegut i més proper a tots els nostres lectors.

Comentaris