Editorial

29

Verges celebra el seu 1.050è aniversari

El primer esment és de l’any 959, Villa Virginibus. El seu terme té una extensió de 9,06 km2 i presenta dues àrees ben diferenciades:

– La septentrional, l’aspra, amb petits turons (l’alçada màxima, puig Rodon, 65 m), contraforts de la serra de Valldavià. S’hi localitzen els cultius de secà (cereals, vinya i oliveres).

– I la plana al·luvial, eminentment hortícola i fruitera, que inclou els terrenys guanyats al Ter, la mota i les plantacions d’arbres que la defensen de les seves avingudes. La travessen el rec del Molí (de Sentmenat) i el rec de l’Estany Canal que desguassa desprès al mateix rec. Limita al nord i a l’est amb la Tallada, al sud amb Foixà, Ultramort i Serra de Daró, a l’oest amb Foixà i Jafre, i al nord-oest amb Garrigoles. La creuen dues carreteres, una de la Bisbal d’Empordà a Figueres i l’altra de Torroella de Montgrí a la Nacional II. Un camí veïnal porta fins a Garrigoles.
Verges fou construïda sobre un petit pujol de 23 m d’alt. L’economia és agrícola i ramadera amb mercat setmanal a la plaça Major i la completen, ja des de l’edat mitjana,  bons artesans,  l’aprofitament de les aigües del rec de Sentmenat –avui el molí està inactiu–, i les indústries agroalimentàries i de la construcció. La població va créixer molt a finals del xviii i el xix. Avui es manté estable. Les dades anteriors a mitjan segle xx són orientatives per lesdiferències en la confecció dels censos: 353 habitants l’any 1718, 554 l’any 1787, 1.154 l’any 1860, 1.021 l’any 1900, 1.202 l’any 1930, 1.103 l’any 1960 i 1.195 l’any 2008. Forma part de la comarca del Baix Empordà, al Baix Ter.

El nucli històric està encerclat per la muralla: al nord la plaça Major, amb un llenç de muralla, dues torres molt ben conservades i una porta d’entrada al recinte; al sud el carrer del Rec del Molí; a l’est el carrer Valls; i a l’oest carrers com el Ribossà o el de l’Església,veritables supervivents medievals, que condueixen a la porta oest.
El castell fou enderrocat a finals del segle xix, en quedar el mur de la part nord. A la resta s’hi construí un edifici que ubicava l’ajuntament, els jutjats, les escoles i les cases dels mestres. Les escoles es traslladaren l’any 1971 i l’edifici fou reformat l’any 1990.  
El campanar és el signe d’identitat de la població. L’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa,  s. xii-xiii / xvii-xviii i xx , en què  fou restaurada i ampliada per l’arquitecte gironí Rafel Masó, conserva l’absis romànic, completat amb un arc triomfal. Es restaurà la part central i s’amplià amb un estil modernista, amb arcs gòtics decorats amb colors vius i brillants.
L’eixample de Verges, condicionat per les inundacions del Ter, va créixer en dues direccions: nord i est. A extramurs, a la plaça Major, hi ha una casa amb porxos dels segles xvii i xix. Tot aquest barri, amb els carrers Major i del Bous, es creà en una primera fase d’expansió durant els segles xv-xvii. En una segona, està formada pel carrer Migdia i altres paral·lels al nord, aixecats als segles xviii. Ambdues contenen edificis de caire popular d’interès.
El municipi comprèn també el veïnat de la Vall. El formen dues masies fortificades, una esglesiola romànica i un molí, avui abandonat.

La representació de la Passió, la Processó i la Dansa de la Mort. Molt anomenada, es representa, des de fa segles, Dijous Sant. Hi participen dos grups de cinc personatges, l’un porta torxes i l’altre dansa al so d’un tabal. Representen la mort –amb la dalla-, el que som  –amb un atuell amb cendra–, i el temps que fuig–amb un rellotge sense broques. Els seus orígens poden remuntar-se al segle xiv en què la pesta feia estralls. Altres hipòtesis l’apropen a l’esperit de la contrareforma i el judici final. En un cas o altre d’arrels medievals, és única als Països Catalans.
La Festa de la Sopa no és tan coneguda. Àpat popular, també d’origen medieval, en el qual els senyors feudals convidaven el poble. Se celebra els dimarts de carnaval.

Verges conserva avui restes vives de la seva esplendor medieval, l’orgull i record dels seus personatges il·lustres i una viva tradició cultural que mantenen, entre d’altres, l’Associació de la Processó de Verges, la comissió de festes i la Coral Vergelitana.

Comentaris