Revista Emporion

Tercera època d’EMPORION, nou anys

11

El desembre de l’any 2006, va veure la llum EMPORION en la seva tercera època amb el núm. 0 i en format digital www.emporion.org.

A partir d’aleshores, la nostra revista ha arribat als seus lectors el primer dia de cada mes i des d’aquelles dates, que ja comencen a ser llunyanes, han passat nou anys. Per fer-nos una idea del que representa aquesta xifra, és bo de tenir present que la durada de la primera època no va poder assolir els vuit anys (gener 1915 – octubre 1923) i que la de la segona època es quedà en quatre anys i mig (gener 1932 – juliol 1936).

No ho diem en demèrit dels nostres antecessors, ans al contrari, tenim ben present que, en tots dos casos, les circumstàncies que van truncar la vida de la publicació van ser ben excepcionals i contràries a la voluntat i perseverança dels redactors: en el primer cas, la dictadura de Primo de Rivera; en el segon cas, la guerra civil. I ens cal afegir-hi que en les dues etapes anteriors EMPORION era quinzenal i ara és mensual. Per això, durant la primera època se’n van publicar 195 números, a la segona 101 i ara som al número 109 de la tercera època.

Però no es tracta només d’una qüestió de durada ni de quantitat, perquè allò que compta en definitiva, i això ens mou per sobre de tot, és d’aconseguir l’establiment d’un vincle de comunicació de qualitat amb els nostres lectors, de fer arribar a tots les nostres idees, les nostres inquietuds, els nostres sentiments, les nostres aspiracions. En això ens esforcem bàsicament, per tal que cada mes els nostres lectors trobin en els nostres escrits possibles afinitats, complicitats o contrastos. Ho vam dir el desembre de l’any 2006 (núm. 0), ho hem repetit altres vegades i ho mantenim: “Ens considerem compromesos amb l’ideari de les dues èpoques precedents, és a dir, units en la catalanitat i l’estimació a la nostra vila; respectuosos amb la tradició i oberts a la modernitat; conscients de la dignitat de totes les persones i pobles; defensors de la pau, enemics de la violència; arrelats al passat, vivint el present, intentant pensar en futur; tolerants amb tot menys amb la intolerància; crítics amb el que va malament i disposats a millorar-ho; idealistes, fins i tot utòpics, però tocant de peus a terra”.

Potser nosaltres mateixos no som gaire conscients del valor de la revista, per poc que sigui, o dels resultats dels nostres esforços, ja que és difícil de percebre la reacció del lector, i és gairebé impossible d’obtenir-ne l’opinió, però de vegades algú ens fa arribar la seva visió, el seu criteri, i quan això succeeix, la intercomunicació dóna els seus millors fruits i -no ho podem negar- reforça en gran manera la moral dels redactors de la revista. En aquest sentit, no ens sabem estar de reproduir el contingut d’una carta de 25 de desembre de 1935 (fa 80 anys exactament!), que l’aleshores director d’EMPORION, Josep Castells, va rebre de Pere Prats, un lector resident a Cienfuegos, a l’illa de Cuba. Deia Prats, entre moltes altres observacions:

EMPORION, al que tan poco valor le dan los de casa, en tierra extraña nos hace grandes y nos da un grado de cultura que ya muchos pueblos de Cataluña más importantes que Torroella quisieran para sí. Cuantas veces nos hemos encontrado con compatriotas que ni siquiera han oído hablar de Torroella, especialmente barceloneses, y en cuanto les hemos enseñado EMPORION no han podido por más que exclamar: Ah!, però si teniu periòdic i tot! El que no se ha ausentado de Torroella no puede imaginarse la satisfacción que produce ver que nos admiran […]“.
(EMPORION núm. 285)

Ara que les tecnologies fan tan immediats els contactes pertot arreu del món, ens agradaria pensar que, durant aquests nou anys de vida -i que en duri molts més- el nostre periòdic digital també és esperat i ben rebut, no solament a casa nostra, sinó també per una bona colla de torroellencs escampats pels diferents continents, i que ens llegeixen amb orgull i amb simpatia. Almenys per part nostra, ens en volem fer mereixedors.

Bon Nadal!
Feliç 2016!
Consell de Redacció

Comentaris