Revista Emporion

Les noves pors d’Europa

4

El 14 de març del 2015 es va celebrar a l’auditori de Can Quintana la IX Jornada de Política Internacional, que cada any reuneix al Museu de la Mediterrània un grup d’experts per a debatre temes d’interès global, però que també ens afecten localment.

És molt positiu que el museu, que va néixer també amb una voluntat de recollir la cultura del voltant de la Mediterrània, aculli aquest tipus d’esdeveniments, tant les jornades de Política Internacional com les Ernest Lluch.

El tema d’aquest any eren les noves pors d’Europa. Després de set anys de crisi, sembla que s’ha iniciat una lleugera millora que, de moment, només afecta els sectors macroeconòmics. Els ciutadans encara estan lluny de veure’n els efectes positius. La duresa d’aquesta crisi ha tingut uns efectes gravíssims sobre la societat. Molts europeus han començat a dubtar del projecte comú i l’euroescepticisme ha trobat terreny abonat en les mesures de contenció de despesa imposades des de Brussel·les.

Als europeus ens ha costat molts anys aconseguir una societat que, amb tots els seus defectes, representa un exemple a escala mundial de democràcia i respecte als drets humans. Un estat de benestar que la crisi ha fet trontollar perillosament, perquè no només ha somogut l’economia sinó la mateixa societat.

Aquest malestar ha provocat l’ascensió de noves forces polítiques que busquen trencar el model en què estàvem ancorats des de fa èpoques. Però això té un perill: algunes de les noves formacions mantenen l’interès per a construir una Europa millor, però d’altres tenen un esperit contrari a la Unió Europea i fan gala d’una xenofòbia preocupant i d’un populisme que en èpoques de vaques magres aconsegueix molt de suport popular.

La nova Europa s’ha de reinventar, tornar a recuperar l’esperit inicial, tenir en compte la situació crítica en què han quedat alguns estats, com la mateixa Grècia, i afrontar els nous reptes que han aparegut. L’últim d’ells és l’augment del terrorisme dels radicals islàmics. A les pors de la crisi, els canvis socials i polítics, l’aparició del gihadisme ho ha acabat de complicar.

En una Unió Europea cada cop més multicultural i diversa, i amb bona part de la societat receptiva a missatges racistes, aquest terrorisme d’extrema violència complica molt les coses. Aquestes són les noves pors que el professor de Comerç Exterior i d’Integració Europea de la Universitat de Barcelona, Joan Carles Suari; el catedràtic de la Jean Monnet d’Història de la Integració Europea a la Universitat Pompeu Fabra, Fernando Guirao, i el politòleg i coordinador de recerca del CIDOB, Eduard Soler van analitzar durant la jornada de Política Internacional de Torroella. Des d’Emporion encoratgem els organitzadors i el Museu de la Mediterrània a continuar-les i a continuar debatent a Torroella el futur del nostre món.

Comentaris