Economia de la identitat

22

Antecedents

Psicologia i Economia han anat de la mà des del principi. Durant el període clàssic Adam Smith va escriure The Theory of Moral Sentiments (1759), amb explicacions psicològiques del comportament individual, incloses les preocupacions sobre l’equitat i la justícia.

La psicologia econòmica va sorgir al segle XX en les obres de Gabriel Tarde (1902), George Katona (1951) i Laszlo Garai (1969).

L’any 2002, el psicòleg Daniel Kahneman va obtenir el Premi Nobel de Ciències Econòmiques “per haver integrat coneixements de la investigació psicològica sobre ciències econòmiques, especialment pel que fa al judici humà i la presa de decisions sota incertesa”.

Identitat social

En Ciències Socials, la identitat és la concepció i expressió que té cada persona sobre la seva individualitat i sobre la seva pertinença o no a certs grups. El tret que es consideri decisiu per a la formació de la identitat canvia segons les cultures i períodes històrics -origen genètic: família, tribu, casta; -origen ètnic: religió, funció social i riquesa; -identitat de gènere; -interessos econòmics: territori, barri. Cap d’ells té exclusivitat, i molt habitualment entren en contradicció o bé es barregen de manera que es consideren un tot conjunt (nacionalisme, particularisme, conceptes propis de l’Antic Règim i la societat preindustrial -com els d’estament, cristià vell i cristià nou- o del Nou Règim i la societat industrial -com els de nació, poble, classe social-, etcètera).

La identitat social d’Henri Tajfel i John Turner és un concepte teòric que serveix per comprendre els fonaments psicològics de la discriminació entre grups. Es compon de quatre elements:

  1. Categorització: els éssers humans solen classificar-se i classificar els altres en categories, per tal d’etiquetar, diferenciar i discriminar des del punt de vista de les nacionalitats, les cultures, les ocupacions o les habilitats de cada persona;
  2. Identificació: els éssers humans solen associar-se amb grups específics, amb els quals se senten identificats i amb els quals reafirmen la seva autoestima;
  3. Comparació: els éssers humans solen comparar els grups als quals pertanyen amb els grups als quals pertanyen altres persones, i solen qualificar el seu propi grup amb un biaix que l’afavoreix;
  4. Distinció psicosocial: cada persona sol desitjar que la seva pròpia identitat sigui alhora diferent de les dels altres i positiva, en comparar-la amb la d’altres grups de persones.

Economia de la identitat

L’Economia de la identitat captura la idea que les persones prenen decisions econòmiques basades tant en incentius monetaris com en la seva identitat: mantenint constants els incentius monetaris, les persones eviten accions que entren en conflicte amb el seu concepte de si mateix.

Els fonaments de l’economia de la identitat van ser formulats per primera vegada per l’economista guanyador del Premi Nobel de Ciències Econòmiques el 2001 George Akerlof i Rachel Kranton en el seu article “Economia i identitat”.

Els autors expliquen com la nostra concepció de qui som i de què volem ser pot donar forma a la nostra vida econòmica més que qualsevol altre factor, afectant el nostre treball, el nostre aprenentatge, la despesa i l’estalvi. L’Economia de la identitat és una nova manera d’entendre les decisions de les persones: a la feina, a l’escola i a la llar. A més dels components “egoistes” de les nostres preferències, les persones ens considerem part de determinades “categories socials” amb les quals ens identifiquem. Existeix una norma o un ideal associat a cadascuna d’aquestes categories; per exemple, ser cristià, pare, economista, veí o esportista. Atès que comportar-se segons l’ideal ens produeix satisfacció, actuem, no només per maximitzar la nostra utilitat / benestar, sinó també per a arribar a ser (com l’ideal). Podria ser que l’evolució darwiniana ens hagi fet cooperatius, i fins i tot altruistes, com a mínim cap a aquells que percebem com a membres del “nostre grup”. Potser amb el valor que atorguem a “nosaltres” més que no solament a cada individu, podem explicar el que fem i decidim perquè és el que “nosaltres” hauríem de fer, perquè busquem també pertinença, respecte i realització personal…

En el model d’Akerlof i Kranton els treballadors identificats amb l’empresa necessiten menys retribució per a realitzar el seu treball adequadament, així que els empresaris han de comportar-se per aconseguir que el màxim nombre d’empleats s’identifiquin amb l’empresa.

Els estudiants, a més d’escollir la seva decisió educativa segons els costos i beneficis futurs que aquesta comporta, també decideixen sobre com comportar-se o com encaixar entre els seus companys. D’aquesta manera, poden triar bé comportar-se com els bons estudiants o com els que pertorben l’ordre de la classe. D’altra banda, les escoles, com a institucions socials, tracten no només de desenvolupar les habilitats cognitives dels estudiants, sinó també d’impartir normes socials sobre com els individus haurien de ser i comportar-se. Normes que difereixen en funció del tipus d’escola -privada o pública, religiosa o laica, etc.

Amb això, podem apreciar millor per què algunes empreses o escoles tenen èxit i altres no; per què algunes ciutats i pobles no inverteixen en els seus futurs -i molt, molt més. L’Economia de la identitat posa de manifest un buit crític en les ciències socials. Aporta identitat i normes a l’economia. Les nocions de la gent sobre el que és adequat i el que està prohibit, i per a qui, poden ser determinants crucials del seu (del nostre) benestar econòmic.

Amb tot això no hem parlat de la identitat nacional. Ho farem en una altra ocasió.

Referència bibliogràfica:

AKERLOF, G.A.; KRANTON, R.E. (2000) Economics and Identity. The Quarterly Journal of Economics. Vol. CXV. Issue 3. August 2000.

https://goo.gl/eXutHT