Revista Emporion

La Diada de l’Onze de Setembre del 2012 a Barcelona

3

La multitudinària manifestació d’aquest 11 de setembre del 2012, pel carrers de Barcelona, ha marcat un punt d’inflexió, de canvi, sobre qualsevol que s’hagués produït amb anterioritat.

 No tan sols el nombre de participants (més d’1,5 milions, o només 0,6 milions com afirma la delegació del Govern central a Barcelona), sinó també per la seva composició.

Milers de participants arribats al Cap i Casal de Catalunya, de tots els indrets de la nostra geografia, que s’uniren als de Barcelona. I, el que s’ha de destacar, és que no hi anaren sols, sinó famílies senceres, amb avis, que recordaven la mítica manifestació per l’Estatut del 77, pares i sobretot infants, sense por, ni prejudicis, sobre una possible inseguretat.

Ha estat, sens dubte, la més important de tota la història de Catalunya!

I el seu èxit i la seva veu marcarà per bé, i esperem que no per mal, un nou camí, un nou abans i un després de la política catalana.

S’ha trencat un llarg període de temps, des de la dictadura franquista, i la por, amb un nou camí, que creuen i esperen els porti a una democràcia real, en què ells, la seva família i la seva nació puguin disposar del seu present i sobretot del seu futur.

Sense lligams ni restriccions imposades per instàncies alienes, patits des dels governs d’Aznar i Rodríguez Zapatero, a les de Rajoy, amb l’excusa dels 5 milions de parats i la necessitat d’anar junts per sortir de la crisi.

Així com als nostres governants, a qui se’ls demana que escoltin  el poble!

Les anteriors manifestacions les convocaven i presidien els polítics. Aquesta, l’Associació Nacional Catalana,  que presideix Carme Forcadell. És la primera vegada en què ha expressat la seva veu la societat civil.

Mereix ser escoltada

Realment ha estat un avís per a navegants, el cartell que l’encapçalava:

“Catalunya, un nou estat d’Europa”

Al que seguien  persones de diferent formació, d’estat social, així com d’idees polítiques.

I per a tots els polítics, per a tots els partits, per a tots el governants, siguin de dretes o d’esquerres, d’Espanya  o de Catalunya.

En un moment de la manifestació, quan encara la capçalera era a la Via Laietana, prop de Correus, tingueren lloc dos esdeveniments que mereixen ser destacats:

  1. En el primer, un grup de vint persones varen llegir, en diverses llengües, fragments del discurs de Pau Casals a les Nacions Unides, perquè gent de tot el món pogués sentir-lo en la seva pròpia llengua.
  2. I el segon lloc, es feren una sèrie de preguntes als assistents a la manifestació, que havien de contestar “sí” o “no” onejant uns fulls de paper de color verd,com a símbol d’un hipotètic referèndum. Els sí  ensordiren.

En la capçalera de la manifestació, la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, i el de l’Associació Catalana de Municipis per la Independència, Josep M. Vila d’Abadal, havien de fer entrega a la presidenta de la Cambra del missatge de la manifestació en què “instaven a iniciar amb pas ferm el camí de la secessió”. Varen haver de ser rescatats i per altres carrers arribaren finalment al Parlament, i rebuts per Núria de Gispert, en feren entrega, perquè el fes arribar i sol·licités una entrevista amb el president de la Generalitat, Artur Mas,  a la qual cosa accedí, manifestant que n’havien parlat, i els citarien en un termini d’un o dos dies, alhora que els felicitava per l’organització de la manifestació, afegint que “estigueu segurs que escoltarem la veu del poble”.

Cal destacar el ressò que ha tingut aquesta manifestació de la Diada de Catalunya, en l’àmbit europeu i mundial, ja que els principals mitjans de comunicació l’han destacada.

I des d’Europa, han recordat que secessió i continuïtat en la Comunitat Europea són dos fets que s’han de contemplar curosament perquè l’un i l’altre, secessió i continuïtat, no són automàtics. Però hem de recordar que nosaltres, els catalans, ja som dins d’Europa.

El president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep M. Vila d’Abadal, va fer una crida a les grans ciutats i a les tres diputacions que encara no formen part de l’entitat perquè s’hi adhereixin, i en el marc del Consell Directiu, s’ha felicitat per l’èxit de la manifestació de la Diada i ha explicat que, a la vista de la participació massiva, “no té cap mena de sentit que alguns ajuntaments no deixin als seus ciutadans que puguin decidir si estan a favor o en contra de la independència”.

Esperen i creuen que els uns i els altres trobaran nous camins, encara que el president Artur Mas els hagi pogut utilitzar en l’entrevista, el dia 20 de setembre d’aquest any 2012, pel pacte fiscal. La resposta i els  arguments utilitzats per Mariano Rajoy han estat, un cop més, com ja va anticipar al Parlament: “No estic d’acord amb el pacte fiscal, no cap a la constitució, no és el moment, no està entre els objectius prioritaris, la crisi, els parats, la solidaritat, la unió d’esforços necessària i la responsabilitat dels polítics…”

Comentaris