Revista Emporion

Una via lliure a la Diada

9

La Diada ha omplert massivament des del final de la Meridiana fins al Parlament de Catalunya. L’oneig dels punters de diferents colors, amb gent de procedències diferents (un milió quatre-centes mil persones, segons dades dels Mossos d’Esquadra ─fundats el segle XVIII, abolits diverses vegades i restablerts l’any 1994 com a policia democràtica de Catalunya).

Als participants i al flameig d’incomptables banderes catalanes, gegants, castellers…  s’uniren a la gent,  tots junts, a l’avinguda de la Meridiana i als carrers que porten al Parlament de Catalunya. Al parc de la Ciutadella, lloc històric d’un barri barceloní que fou arrasat per construir-hi la Ciutadella. El poble que hi residia  va omplir el nou barri de la Barceloneta i la Ciutadella fou sortosament arrasada, ja que el seu objectiu era dominar i destruir Barcelona, si ho creien necessari!

una via

Crec que l’article aquest mes serà reduït en extensió als que normalment publico a EMPORION, ja que per necessitats d’edició no puc esperar el resultat de les eleccions del dia 27, convocades per atorgar-les d’un caràcter plebiscitari d’independència, encara que en plena Via Meridiana vaig creure-les plenament favorables al SÍ volem.

No puc oblidar tampoc les consignes: Via lliure a la democràcia al món. A la sostenibilitat , a la justícia social, a la innovació, a la diversitat, a la igualtat, a la solidaritat, a la cultura i l’educació i com la més important  per l’equilibri territorial, avui desequilibri!

Ni tampoc cal oblidar la nostra música i les nostres cançons. Sé que tots vosaltres,  lectors, sabeu sobradament els textos de les dues cançons que es varen sentir a la Meridiana en la Diada: Els segadors i Venim del nord, venim del sud; no obstant això, no està de més recordar-les. Pel que  fa referència a Els segadors, no sabia per quina versió, si l’antiga o la moderna, més moderada. Potser per mantenir aquesta moderació, he triat la moderna. Espero que al llegir aquest article recordareu els que vàreu estar com jo mateix ben acompanyat, la sensació de llibertat i de “convivència” amb tots aquells que creguin que voler la llibertat no és el pitjor dels nostres mals presents i futurs, ans al contrari!

I aquí comencen ELS SEGADORS:
Catalunya, triomfant,
tornarà a ser rica i plena!
Endarrere aquesta gent
tan ufana i tan superba!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors!
Ara és hora d’estar alerta!
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Que tremoli l’enemic
en veient la nostra ensenya:
com fem caure espigues d’or,
quan convé seguem cadenes!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!

I segueix la cançó de Lluís Llach

VENIM DEL NORD, VENIM DEL SUD:
Venim del nord
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,

i no creiem en les fronteres
si darrere hi ha un company
amb les seves mans esteses
a un pervindre alliberat.
I caminem per poder ser
i volem ser per caminar.

Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,
i no ens mena cap bandera
que no es digui llibertat,
la llibertat de vida plena
que és llibertat dels meus companys.
I volem ser per caminar
i caminar per poder ser.

Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,
i no sabem himnes triomfals
ni marcar el pas del vencedor,
que si la lluita és sagnant
serà amb vergonya de la sang.
I caminem per poder ser
i volem ser per caminar.

Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,
seran inútils les cadenes
d’un poder sempre esclavitzant,
quan és la vida mateixa
que ens obliga a cada pas. I caminem per poder ser i volem ser per caminar.

una

Espero que la propera vegada que em puguin llegir, ho sigui amb el resultat de les eleccions que tingueren lloc el 27 de setembre, les més importants de la història de Catalunya, en les quals tots els vots hi compten, i que serà ja temps passat per a aquest article.

 

Comentaris