Contradicció?

73

Aquest darrers dies, amb motiu de l’abdicació del rei Joan Carles I, s’ha escrit en alguns mitjans de la premsa catalana titulars com aquest: “Tricolor i estelada, una contradicció”. El motiu, la manifestació de molts catalans en contra de la monarquia, exigint un referèndum, exhibint la bandera republicana tricolor juntament amb l’estelada.

He anat diverses vegades a visitar a principis de maig el que fou camp de concentració nazi, millor dit d’extermini nazi mitjançant el treball, de la petita i bonica població austríaca de Mathausen, on varen ser reclosos i perderen la vida després de terribles patiments molts republicans catalans i espanyols, alguns d’ells de famílies empordaneses i fins i tot torroellenques. Tots ells varen patir vexacions, fam, maltractaments i finalment la mort. Molts eren republicans i també independentistes i en aquells moments, per a ells, això no era cap contradicció, ans al contrari, una suma d’esforços i solidaritat.

A primers de maig es celebra la commemoració de l’alliberament del camp per les tropes nord-americanes a finals de la 2ª Guerra Mundial. Durant els actes es ret homenatge als republicans espanyols al pavelló espanyol i també al pavelló francès. Sempre presidits amb l’ensenya republicana i catalana. També a la desfilada final, la delegació catalana desfila encapçalada, fins avui encara, per dos supervivents acompanyats per la bandera republicana agermanada amb la senyera. Mai aquests dos símbols s’han considerats contradictoris. La causa de la seva lluita contra el feixisme, en pro de la justícia i la llibertat, l’esforç i el patiment que això va comportar i que tots el lluitadors compartiren, ha quedat sempre palès amb les dues insígnies.

República no és una bandera, és un concepte. Expressió de democràcia, justícia, llibertat. En tot cas la bandera és un símbol que expressa formalment aquests conceptes i la lluita per aconseguir-los. L’estelada és també un símbol de llibertat i estigué present al front de guerra durant la guerra civil espanyola (1936-1939) al costat de la republicana contra el feixisme i a favor de la democràcia i la llibertat.

He participat activament en els actes d’homenatge que es fan al camp de Mathausen, he assistit al que es celebra al pavelló espanyol i al francès. En tots ells s’apel·la al record de tots aquells que es sacrificaren fins a la mort en defensa dels valors republicans. No oblidem que els primers que entraren a Paris el dia del seu alliberament foren republicans espanyols, molts d’ells catalans (Martí Bielsa, Víctor Torres, Carme Casas, Leandro Saún, Sebastià Piera, Salvador Clop i molts d’altres republicans exiliats i deportats que formaven part de la primera unitat de la segona divisió blindada del general Leclerc. La República francesa això no ho ha oblidat i ha reconegut i agraït el sacrifici i la valentia dels republicans espanyols.

La gent que hem participat als actes d’homenatge i record dels republicans espanyols sempre hem acabat la nostra intervenció amb visques a Catalunya i a la República. Dos visques que no podem considerar contradictoris per respecte i record dels defensors de la democràcia i les llibertats. Tampoc els símbols que ho representen ho haurien de ser.