Revista Emporion

Comença l’era digital al Cinema Montgrí

2

El passat dia 11 d’abril va tenir lloc la inauguració de l’equip de projecció digital instal·lat al Cinema Montgrí.

Tot i que no es va poder passar la pel·lícula prevista, Gravity, per problemes tècnics de darrera hora, es van poder passar tres tràilers gravats en aquest sistema, amb els quals el públic assistent va poder copsar la qualitat de les imatges i del so que aquesta nova tècnica de projecció cinematogràfica ofereix. Amb aquesta presentació el Cinema Montgrí entrava en una nova era de la seva història: la digital. El cinema, però, des del seu començament ha passat per diferents evolucions que podem qualificar com a eres del cinema.

Primera era: el cinema mut

El cinema en general i amb ell el Cinema Montgrí ha passat per diverses etapes des d’aquella primera presentació històrica que els germans Lumière van fer del seu invent: el cinematògraf,  al Saló Indien, al Boulevard des Capucines de París, el 28 de desembre de 1895.

Al cap d’uns anys, a començament del segle XX, els pobles començaren a descobrir el nou invent  a parades de fira on els espectadors quedaven bocabadats veient les primeres imatges en moviment després de ser reclamats i atrets pel projeccionista ambulant al crit de “passin, senyores i senyors, passin i contemplin l’invent del segle: el cinematògraf”.

Després vingueren els primers locals fixos. Rudimentaris locals, on uns quants espectadors, asseguts en cadires de balca, contemplaven  un llençol a la paret on es movien imatges d’un tren que arribava a l’estació, la sortida dels treballadors d’una fàbrica, o reien amb la primera obra còmica. Després, a mesura que l’èxit d’aquest nou espectacle es feia popular i els espectadors s’acostumaven a entendre aquest nou llenguatge de les imatges, els grans locals, pensats per a teatre, s’adaptaven a les necessitats tècniques i esdevenien els primers locals de cinema de la història. A Torroella primer fou el Teatre Jou, local construït per Francesc Jou i Casagran, inaugurat com a teatre l’any 1872. Al passar a ser sala de cinema, es canvià el nom i fou batejat amb el nom de Cinema Cèntric. L’any 1894, Pere Coll i Rigau  inaugurava un  altre magnífic local d’espectacles que al cap de pocs anys es convertiria en el segon cinema de la vila, amb el nom de Cine-Teatre Coll, encara que la gent d’aquí sempre el va conèixer com a Can Coll.

Hagueren de passar més de vint anys perquè Torroella tingués un altre local de teatre i cinema. Fou el 1928 quan es va inaugurar el Cinema Montgrí, local propietat de Josep Capellà, el tercer local de cinema de la vila. Aleshores el cinema ja era l’espectacle rei. La sorpresa de les imatges projectades en les primitives barraques o als incipients primers locals d’exhibició cinematogràfica, a poc a poc canviaria cap al descobriment d’un llenguatge que emanava infinites sensacions i suposava el descobriment d’històries que es mostraven amb un realisme exuberant. El descobriment de nous mons, de nous sentiments, de nous somnis. El cinema com a art espectacle triomfava, però sense veu.

Segona era: el cinema sonor

La nit del 6 d’octubre de 1927, va tenir lloc la històrica projecció de la Warner Brothers en la qual es feia la presentació de la primera pel·lícula sonora de la història. La màgia del Vitaphone va permetre veure i sentir cantar Al Jolson a The jazz singer. Aquesta innovació suposava l’inicid’una altra era del cinema: el sonor.

L’estrena del sonor a Torroella es va fer al Cinema Montgrí per la Festa Major de l’any 1931 i es va fer amb la pel·lícula El desfile del amor, una comèdia musical interpretada

per Maurice Chevalier i Jeanette MacDonald. Aquesta innovació va fer que aquesta sala desbanqués durant  uns anys les altres dues. El Cinema Cèntric va instal·lar el sonor l’any 1933 després d’una acurada restauració i modernització de la sala. El darrer cinema que es va sonoritzar va ser el Cine-Teatre Coll, que ho va fer un any més tard, el 22 de desembre de 1934, amb la pel·lícula Sor Angélica.

Tercera era: el cinemascop

A mitjan anys cinquanta, la Fox va desenvolupar un nou sistema que permetia donar una gran espectacularitat a les imatges, mitjançant la incorporació al projector de lents anamòrfiques que permetien eixamplar les imatges i passar de les pantalles de relació amplada/alçada 1,1:1 a 2,39:1. El primer cinema de Torroella que va incorporar aquest sistema va ser el Cine-Teatre Coll amb la projecció de la comèdia Como casarse con un millonario,  amb Marilyn Monroe. Això va permetre a aquest cinema millorar la seva afluència de públic, al captar espectadors dels altres dos cinemes. Aquest avantatge va durar poc, ja que al cap d’uns mesos el Cinema Montgrí feia una profunda reforma i convertia aquest cinema en una majestuosa sala, en aquells moments la millor de la comarca, que podia projectar en una impressionant pantalla d’11 x 4,5 metres imatges úniques als cinemes de Torroella i rodalies.

Als anys seixanta varen aparèixer noves tècniques que evolucionaven el cinemascop com el Cinerama o la Superpanavision en 70 mm, però  només es varen instal·lar en els grans cinemes de les capitals i que no es poden considerar com un canvi d’època en l’evolució del cinema.

Quarta era: el cinema digital

Els avenços tecnològics que s’han produït a les tres darreres dècades feia incomprensible que no s’apliquessin a la tècnica de la producció i exhibició cinematogràfica. Les pel·lícules continuaven essent bàsicament el mateix que els germans Lumière havien mostrat l’any 1895. Una cinta amb un seguit de fotogrames que passats a la velocitat de 24 imatges per segon davant d’una lent i una làmpada, es reflectien en una pantalla blanca i produïen un efecte d’imatges en moviment. Els interessos de la indústria del cinema es barrejaven amb els interessos de la indústria fotogràfica i d’exhibició cinematogràfica i això ha fet que, tot i que tècnicament el pas de digitalitzar tot el procés creatiu i d’exhibició era possible, aquest s’endarrerís i no acabés de consolidar-se. Això s’ha acabat i la digitalització total de la indústria cinematogràfica s’ha consolidat. El cinema que en menys de mig any no s’hagi digitalitzat haurà de tancar portes per falta de material en 35 mm.

Sortosament, el Cinema Montgrí ha pogut fer aquest pas i en el moment de redactar aquestes ratlles ja s’han realitzat deu sessions de cinema digital, malgrat les dificultats i l’aprenentatge fet a corre-cuita que la instal·lació, posada a punt i procés de maniobra de l’equip requereixen, aquestes s’han pogut fer satisfactòriament fent evident la millora de qualitat i so que el nou sistema ofereix.

El Cinema Montgrí s’ha posat a punt per entrar en aquesta nova era del cinema. Això possibilita la seva continuïtat com a sala d’exhibició cinematogràfica i només del suport municipal i de tots els aficionats al cinema que assíduament assisteixen a les sessions  que s’hi programen dependrà que aquesta es faci efectiva.

Comentaris