Revista Emporion

Com va néixer i com es fa l’Emporion de la tercera època

7

El 12 de febrer de 2005, quatre torroellencs varen iniciar una sèrie de trobades per debatre la possibilitat de fer renéixer la revista EMPORION, que tanta popularitat havia assolit a la nostra vila abans de la guerra civil.

L’objectiu era publicar una revista sòbria, en principi mensual, independent, sense ànim de lucre però no deficitària, feta per voluntaris desinteressats i amb ànim de continuïtat (allò no havia de ser una foguerada). Per assolir aquests objectius s’havia de constituir una estructura senzilla i acomplir les funcions necessàries en els àmbits econòmic, financer, comercial i de gestió de l’edició. Després de tres o quatre reunions amb persones o entitats potencialment interessades, el dia 16 de juliol d’aquell mateix any 2005 els promotors varen assumir una conclusió decebedora: l’opinió majoritària era que no es podria dur a terme una publicació d’aquelles característiques perquè, si la feina s’havia de fer només amb voluntaris, hi havia massa problemes logístics: recollida d’originals, impressió, distribució a punts de venda, publicitat, i uns quants inconvenients més. Es va deixar córrer la idea.

Però la dèria hi era, i uns mesos després els promotors varen imaginar la forma de saltar-se tots aquells inconvenients logístics: es podria editar una revista que mantingués totes les característiques bàsiques desitjades si s’adoptava el format digital. En una reunió que va tenir lloc el dia 4 de setembre de 2006, el fundadors d’EMPORION digital www.emporion.org varen concretar així els seus propòsits (copio l’acta de la reunió):

─ Objectiu. Retornar a Torroella, en format digital, el mitjà de relació i comunicació    civilitzat que havia nascut feia cent anys i havia desaparegut l’any 1936.
─ Contingut. Seguint els principis de les dues primeres èpoques, seria una revista:
– de comunicació i de pensament (d’actualitat i d’idees).
– local (feta per torroellencs, acceptant col·laboracions de fora).
– amb curiositat global (tot el que ens envolta ens interessa).
– culta (de nivell suficient, sense elitismes però no vulgar).
– lliure (no exposada a pressió de cap mena).
– responsable (llibertat implica responsabilitat).
– oberta (tota reflexió honesta, sincera, ha de ser possible).
– dialogant (amb diferents idees i perspectives).
– respectuosa amb totes les idees i creences (sota responsabilitat de l’autor).
– tolerant (només es rebutja la intolerància, la injustícia, l’abús de poder).

Amb aquest ideari, el dia 1 de desembre de 2006 va sortir el número 0. Els fundadors eren: Jaume Bassa, Jordi Bellapart, Montserrat Blai, Plàcid Busquets, Xavier Ferrer, Vicenç Fiol, Gabriel Martinoy, Cels Sais, Santi Sató, Joan Surroca i Enric Torrent.

Més endavant, per assegurar la continuïtat de la publicació, es va constituir l’Associació EMPORION, formada avui per 34 socis que no paguen quota i a qui es fa participar dels esdeveniments més rellevants. Entre aquests, cal destacar les actuacions de caire cívic, com la plantació del nou xifrer d’en Navarro (el vell va ser destruït per l’incendi de 2004) o la del jardinet del Molí (per dignificar el racó de l’històric escut de pedra de la família Pons de l’any 1584). L’Associació EMPORION va ser distingida l’any 2008 amb la Medalla del Montgrí.

El Consell de Redacció, que es reuneix normalment un cop al mes, s’ocupa de l’edició de la revista i de l’administració de l’Associació. Els actuals membres del Consell són: president, Jaume Bassa; vicepresident, Jordi Bellapart; secretària, Anna M. Mercader, i  tresorer, Cels Sais. A cada reunió es decideix la Portada i l’Editorial, que expressa l’opinió del Consell de Redacció, i es comenten els articles rebuts. Cels Sais s’encarrega de revisar prèviament possibles defectes i, una vegada admesos, es passen a correcció d’ortografia i sintaxi al Consorci per a la Normalització Lingüística, i si un article arriba fora de termini, fa aquesta funció Roser Benet. L’edició és a càrrec de Gabriel Martinoy i el disseny final, tant pel que fa al de l’edició digital com al de la impressió, el fa Plàcid Busquets (des de Panamà!, heus aquí un avantatge del format digital). A més dels citats, són membres del Consell de Redacció Sofía Borrego, Xavier Ferrer, Josep Fuster, Josep Martinoy i Enric Torrent.

Penso que cal remarcar la tasca extraordinària que va dur a terme durant molt de temps Santi Sató, a la secció de Notícies, amb comentaris i fotografies, per tal que EMPORION oferís un recull complet de les activitats que tenien lloc al municipi. Això era molt meritori, gairebé miraculós, en una població on sovint tenen lloc dos o tres esdeveniments en un mateix dia i hora. Continuar-ho avui, amb els mitjans de què disposem, és impossible. Afortunadament, les xarxes socials compleixen aquest rol per mantenir informats els torroellencs, i EMPORION pot tornar al plantejament de les dues primeres èpoques, que donaven sobretot rellevància a l’Editorial i als articles de reflexió, d’opinió i d’expressió de sentiments personals. Seguint en aquest capítol d’agraïments, cal destacar la tasca de correcció d’originals que duu a terme cada mes Susanna Bautista, molt discreta i molt professional. Finalment, també cal fer constar que, mantenint la seva llibertat de criteri, l’Associació EMPORION ha rebut tots els anys una subvenció de l’Ajuntament que ens permet editar una revista digital modesta però digna.

Comentaris