Cims per la llibertat

28

Aquesta és la denominació d’una iniciativa nascuda per “demanar la llibertat dels presos, exiliats i represaliats per l’Estat Espanyol”. Tenia per objectiu pujar divuit cims catalans el dia 13 d’octubre passat.

Els divuit cims escollits, i la persona que va triar cadascun, foren:

  • El Tossal del Rei (1.351 m) per part de Lluís Puig
  • El Tossal de les Torretes (1.676 m) elecció de Meritxell Serret
  • La Gallina Pelada (2.322 m) per Anna Gabriel
  • El Matagalls (1.698 m) per Marta Rovira
  • El Montsent de Pallars (2.883 m) per Clara Ponsatí
  • El Puigsecalm (1.515 m) pel president Carles Puigdemont
  • La Pica d’Estats (3143 m) per Toni Comín
  • El Montcaro (1.441m) per l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell
  • La Mola (1.103 m) per Josep Rull
  • El Montgrí (303 m) per Dolors Bassa
  • Les Agudes (1.705 m) per Joaquim Forn
  • El Canigó (2.785 m) per Jordi Cuixart
  • El Comabona (2.548 m) per Jordi Turull
  • El Carlit (2.921 m) per Jordi Sánchez
  • La Roca Corbatera (1.163 m) per Raül Romeva
  • Sant Geroni (1.236 m) pel vicepresident Oriol Junqueras

I dos membres del govern de Puigdemont en llibertat sota fiança:

  • El Pedraforca (2.503 m) per Meritxell Borràs
  • El Puigmal (2.913 m) per Carles Mundó

I finalitzada aquesta exposició general d’una diada que reflecteix una visió de l’acte a tot Catalunya, voldria destacar que Torroella de Montgrí va expressar la seva estima i el seu dol pel fet que la Dolors Bassa no pugui estar entre nosaltres! Com podríem demostrar de manera millor el nostre afecte i la nostra aflicció pel fet que una de les persones més estimades estigui a la presó? És realment difícil de comprendre com una persona volguda per la seva tasca docent, ciutadana i política pugui seguir empresonada, coneixent com coneixem la seva qualitat humana! Senzillament em costa molt d’entendre.

Pla general de l’interior del Castell del Montgrí amb els participants aquest dissabte 13 d’octubre de 2018.

Des del nostre Castell del Montgrí, i la pujada matinal que l’omplia, Montserrat, la germana de la Dolors Bassa, va demanar a tots que cridessin “Llibertat!”. Segur que el crit, que va omplir el Castell, no va arribar físicament a la cel·la de Figueres. Però sé també que la Dolors rebrà l’escalf de les veus de centenars d’homes i dones, de totes les edats, que varen fer el cim per demostrar el seu afecte i consideració, i la confiança que aquestes detencions han de tenir un final!

La mateixa seguretat amb què Montse Bassa, visiblement emocionada, va exposar la necessitat de reclamar el “mantenir viu l’esperit del l’1 d’octubre” i “la unitat dels nostres representants polítics”. Va fer també menció expressa d’una carta de la seva germana en què li deia: “He vist desavinences que no he entès, hi poden haver diversos camins, però en la mateixa direcció”.