Catalunya i Europa, des de Prada

61

Prada de Conflent és un bonic poble del nostre país, de la Catalunya del nord, prop del Canigó, en el qual destacades figures catalanes hi han deixat la seva empremta, com és el cas del músic Pau Casals i del lingüista Pompeu Fabra. Allà se celebra, any rere any, des dels llunyans seixanta, la Universitat Catalana d’Estiu. De fet la UCE, com se la coneix, es va instal·lar a Prada, per la prohibició que feia la dictadura de tot el que destil·lava catalanisme. Aquest agost, que s’ha celebrat el 39è aniversari, s’ha parlat, a més de l’àmplia proposta habitual de temes d’interès cultural, acadèmic i polític, també de l’encaix de Catalunya a la Unió Europea i de les possibilitats que ofereix el marc comunitari per a la ciutadania. Així, l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, exposà la seva idea de les possibilitats d’agrupació de les regions amb sinèrgies polítiques, socials o econòmiques, alhora que va debatre sobre la proposta d’un partit d’àmbit europeu.

Per altra part, un interessant debat sobre el paper de les regions a la Unió Europea, que jo mateix vaig tenir el privilegi de moderar, va servir perquè destacats experts, com el catedràtic Gregori Garzón, el president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, la periodista Margarita Rivière i el president del Consell Català del Moviment Europeu, Joaquim Llimona, exposessin els seus punts de vista sobre la construcció de la Unió Europea, la posició de Catalunya, la situació de la llengua catalana en el marc actual comunitari i les perspectives de futur, de tots aquests àmbits, en un món cada vegada més globalitzat i més interrelacionat. Salvant les postures concretes i detalls crítics o positius vers la UE de cada ponent, la conclusió general es situa en la idoneïtat de l’existència de la UE com a eina política per a la ciutadania europea i, tot i les limitacions de Catalunya com a entitat política dintre del marc europeu, també la UE és positiva per a la ciutadania catalana i per a Catalunya com a organització política, especialment si s’analitza la situació del nostre país al marge de la UE. Així, hem pogut comprovar que el debat de la construcció europea està ben obert i el paper de Catalunya en el marc comunitari passa per la relació amb l’Estat i amb Brussel·les. Una vegada més, Prada ha estat escenari de debats vius i d’actualitat, cosa que demostra la vitalitat de la Universitat Catalana d’Estiu, a la qual desitjo un bon 40è aniversari l’any que ve i molt anys més d’èxits i de servei al país.