Revista Emporion

Qui no sap escriure en català? (27)

8

Regla 23 (3) – Lletres i grups de lletres

 

Consonants   (continuació)

 D – T    (De  –  Te)

Al principi o enmig d’una paraula, l’ús escrit d’aquestes dues consonants no presenta cap dificultat per als qui parlen normalment el català.

dau    deure    dijous    dofí    dur    perdíem    codificàveu …

tou    teula    timó    turmell    atenció   estiu    estuari …

Igualment cap problema quan van seguides de la R:

         dreta   cocodril   dropo   triangle   altre   trompa   trucar … 

Al final de paraula sí que hi ha dificultat per distingir entre D i T.

Regla general: el final s’escriu amb T

    salut     virtut     malvat     rebut     perdut     mut …

    Excepcions: la paraula només s’escriu amb D final:

    1 – Si acaba amb dues consonants, i el femení o derivats són amb D:

    exemple:   sord (el femení és sorda)    verd (verda)    absurd,

    en canvi:   fart (el femení és farta)    tort (torta)    difunt,

    2 – Si és paraula “plana”,  i el femení o derivats són amb D:

    exemples:   ràpid (el femení és ràpida)    àcid (àcida)    lúcid,

    (en aquests casos el mot sempre porta accent gràfic)

    3 – Si són paraules femenines acabades amb –etud, o amb –itud:

    exemples:   quietud      solitud      actitud      multitud …

    4 – Altres paraules, sense regla fixa, que convé saber:

    exemples:   fred       sud       anhídrid       bòlid       fluid


F   (Efa)

L’ús escrit d’aquesta consonant, tant al principi, com enmig, com al final d’una paraula, no presenta dificultat per als que parlen normalment en català.

exemples:        facultat    femení    física    foscor    fum …

                       afanyar-se   tarifes   capficat   confondre   refús …

                       rebuf    pitof    Calaf    aiguanaf …

                       cafre    fratern    flabiol    refrigeri    conflicte …

(CONTINUARÀ)

RECORDEU QUE EL MILLOR MESTRE ÉS LLEGIR SOVINT  

Comentaris