Qui no sap escriure en català? (28)

76

Regla 22 (4) – Lletres i grups de lletres

Consonants   (continuació)

G  – J  (Ge    Jota)

G    En català, la G té dos sons diferents (de “gat” o de “gel”).

   G de “gat”

Davant de a, o, u  o de consonants:

      gasa    ofegat    gola    gleva    esgrima    gust    segur   guany

Davant e o de i cal posar u després de la G:

      guerra          mantinguem          guia          perseguir 

   G de “gel”

            Davant e, i:  

gerra          dirigeix          convergir          Girona

J  Com sabem bé, en català la J té sempre el so de la G de “gel”.

     boja       Jerusalem         objecte        pujo        ajupir

Atenció!:

Quan cal posar G o J davant e, i ?

            Davant  e  i davant  i  es posa gairebé sempre G:

                   gegant     gemec     gimnàs     ginesta     mengen     pengin

            Excepcions:

  1. a) Davant de ecc, o de ect:

objecció       subjecte       projecte       subjectar …

  1. b) Algunes paraules per etimologia:

majestat       jeroglífic       jerarquia       jersei …

  1. c) Alguns noms propis:

Jesús      Jerusalem      Jeremies      Jehovà      Jeroni …

 


 

Dígrafs:   TJ    TG

L’ús d’aquests dígrafs és fàcil per als que parleu bé el català.

 Davant de a, o, u :

            platja          enutjar          allotjo                        Montjuïc

   (a Torroella de vegades es diu plaja però la paraula estàndard és platja)

Davant de e, i :

            paisatge       bricolatge       missatger       massatgista

 


 

Finals en  -IG

El so  de –tx  (com despatx) es presenta en moltes paraules catalanes amb la terminació en –IG.

És el cas de paraules acabades en –IG després de consonant:

            mig          desig         trepig          bolig  (bola petita de la petanca)        

També té el mateix so el final de moltes paraules després de vocal, com sap tothom, en cognoms com Puig o Reig. En són també exemples:

            boig      raig     passeig      rebuig      festeig      maig       vaig       faig

Els seus derivats poden presentar diverses formes:

amb tj o tg:    rebutjar        trepitjar      desitges        a mitges (no a miges)

amb j o g:     bogeria      passejar       pujol (de Puig, però: Putxet, no Puget)

 observem els plurals d’alguns mots com boig, raig, roig:          

boigs o bojos,       raigs o rajos,       roigs o rojos

   (formes com boigs, raigs o roigs han estat sempre molt vives a Torroella, pronunciades boits, raits o roits)

Per als que parleu bé el català, aquestes regles no són gaire difícils

 


 

(CONTINUARÀ)

RECORDEU QUE EL MILLOR MESTRE ÉS LLEGIR SOVINT