Revista Emporion

Qui no sap escriure en català? (26)

6

Regla 22 (2) – Lletres i grups de lletres

Consonants   (continuació)

CÇ,   Q,   K  

———————————————————————————————

1-1       C  (Ce)

Els que han anat a l’escola en castellà (que és a qui s’adrecen bàsicament aquestes Regles), saben que la lletra C davant a, o, u o consonant sona diferent que davant e, i. Passa el mateix en català:

            camisa,  viscós,  escull,  clau,            (so de K)

            cèntim,  cirera, tercer, nociva, …         (so de S sorda)

Recordem de la Regla 2 (setembre 2010) que

S sonora és el so de: casa,  nosa, …

S sorda és el so de: sabata, pansa, tassa, cabàs,

No cal dir que la C davant e, i té el so ben diferent en català o en castellà:

         cèntim o ciment en català sonen igual que sèntim o siment.

(el so de la C castellana, per ex. de céntimo, en català no existeix, així, quan es diu PSC s’ha de pronunciar PE-ESSA-CE)

En català, a més, molts mots acaben en C:

            amic,  almanac,  pànic,  bec,  cec,  ànec, manyac,  bonic,  sàdic, …

observem que molts dels seus derivats prenen o G o Q:

amiga,  amigues,  cega,  manyaga, …  boniques,  sàdiques, …

El grup de dues lletres (dígraf) CH castellà, en català no existeix.

Alguns mots amb CH en castellà tenen dues possibles versions en català:

1)    amb una X: xocolata,  xoc,  xacra, … etc.

2)    amb el dígraf TX: cotxe,  despatx,  batxillerat, … etc.

El so de la X catalana és com SH en anglès, en castellà no existeix.

Són freqüents les combinacions: cl i cr:  clau, aclamar, crema, ocre, …

———————————————————————————————-

1.2    Ç  (Ce trencada)

En català usem també la Ç amb el so de S sorda davant a, o, u.

Un bon exemple el tenim en el cas del verb caçar:

         jo caço,  tu caces,  ell caça,  nosaltres cacem, 

Al final d’una paraula, amb so de S sorda, tant es pot presentar Ç com S:

            capaç,  esforç,  estruç,     cabàs,  tros,  camús, …

i al mig de la paraula, amb so de S sorda, hi ha mots amb Ç o amb SS:

            exemple: maça (eina per picar),  massa (quan vol dir “en excés”)

Ç només es presenta al començament de paraula en casos molt especials:

ça (vol dir aquí,       ça i lla vol dir aquí i allà)

(a Torroella, vora el Ter, tenim “Deveses de Ça” i “Deveses de Lla”)

ço (vol dir allò, usat de vegades com a substitut del lo castellà)

No hi ha una regla fixa per determinar quan cal escriure Ç,  SS  o  S

(s’aprèn amb la pràctica de la lectura i l’escriptura):

         amb Ç: maça,  puça,  capaç,  reforç, …

amb SS: tassa,  massa,  mosso, …

amb S: nas,  embaràs,  tros, …

En tot cas, però, sí que cal saber que:

         mai Ç davant E , I

els derivats de paraules amb una S, es fan amb una o dues S, mai amb C o Ç. Exemples: nas-nasal-nassos, tros-trossos-destrossar

els derivats de paraules amb C o Ç, es fan amb C o bé Ç, mai amb S o SS. Exemples: llaç-llaços-llacet, capaç-capaços-capacitat

 

Ja sabem però que:

– en plurals i terminacions dels verbs sempre hi va S (mai Ç ni SS!):

            cadenes, aguts, cireres, estimes, vinguessis, …

            (plural de cos, gos, abús, …: cossos, gossos, abusos, …)

– el grup SS només va entre vocals, mai al començament o final de paraula:

assotar,  cabassa,  pallissa,  matusser, …

———————————————————————————————-

2.   Q  (Cu)

Quan s’ha d’escriure el so de K davant e, i cal usar la Q

(que va acompanyada de la u formant el “dígraf” QU)

            querella,  què,  qui,  química, … 

Ja sabem que en aquests casos la u no es pronuncia.

Però la u sí que es pronuncia quan és Q davant de a, o:

            quatre,  pasqual,  quan,  quant,  quòrum,  quota,  iniqua, …

i cal la dièresi per pronunciar la u quan la Q va davant e, i:

         qüestió,  delinqüent, …   (atenció: es diu delinquir, no delinqüir).

La Q no es presenta mai sense la u en paraules catalanes genuïnes.

(ho fa excepcionalment si el mot procedeix d’altres llengües:

l’emir de Qatar, la dinastia xinesa Qing, l’art qin, …).

————————————————————————————————

3.     K   (Ca)

La K en català s’usa molt poc:

            kàiser,  khan,  kírie,  kirsch,  kurd, folklore,  rock, …

(alerta: cal escriure quilo, quilòmetre, encara que abreujat: Kg, Km).

————————————————————————————————

(CONTINUARÀ)

RECORDEU QUE EL MILLOR MESTRE ÉS LLEGIR SOVINT  

Comentaris