Revista Emporion

Qui no sap escriure en català? (12)

2

M’han dit que els últims escrits d’aquesta sèrie estan resultant força avorrits: els temps dels verbs és una matèria feixuga. Els que ho diuen tenen raó, però què hi voleu fer?, aprendre a escriure correctament és això, conèixer les regles del llenguatge i anar-les assimilant de xic en xic.

Però farem cas als que es queixen i avui els deixarem reposar una mica. Això sí, aprofitaré per donar alguns consells i fer veure uns quants paranys amb què ens trobem quan ens decidim a escriure en català, sobretot per causa de les expressions que hem après en castellà. Paranys que a la gent gran ens ve de l’escola, que només ens ensenyava la llengua castellana, i als joves de la força tremenda del llenguatge utilitzat a les cadenes de TV d’àmbit estatal. Observeu semblances i diferències:

1.       Ús dels verbs Ser i Estar

CASTELLÀ                          CATALÀ                                   

Soy de Torroella                  – Sóc de Torroella

Estoy en la cama                 – Sóc al llit

– Vivo en Begur                     – Visc o m’estic a Begur   

2.       Ús de les preposicions En i A

CASTELLÀ               CATALÀ CORRECTE        NO ÉS CATALÀ CORRECTE

– Estoy en el tren       Sóc al tren                              (NO: Estic o sóc en el tren)

A l’estació de Provença dels trens de la Generalitat hi havia fa uns mesos un rètol lluminós que es va haver de corregir, que deia, en castellà i en català:

CASTELLÀ – Esperen al tren en la línea amarilla.

CATALÀ INCORRECTE – Espereu al tren en la línea groga.    (7 PARAULES, 3 FALTES!)

CATALÀ CORRECTE – Espereu el tren a la línia groga.

3.       Altres frases calcades del castellà

CASTELLÀ               CATALÀ                  NO ÉS CATALÀ CORRECTE  

 – Me he caído           – He caigut                (NO: M’he caigut)

Se me ha caído        – M’ha caigut           NO. Se m’ha caigut)

       – Me da envidia                – Em fa enveja                 (NO: Em dóna enveja)

       – Vamos a dar una vuelta  – Anem a fer un volt                  (NO: Anem a donar un volt)

4.       Per acabar: Em i Hem

       (falta molt freqüent, el corrector de l’ordinador no la pot detectar!)

EM (pronom): Em dic…, em penso…, em recordo…., em canso…, etc

HEM (verb): Hem dit… , hem pensat…, hem fet…, hem visitat…, etc

         A l’Empordà ens és fàcil distingir el pronom EM (a mi), perquè sovint diem ME

         (ME penso, ME sembla).

Comentaris