Revista Emporion

Casa Masó

2

Lectora i lector estimats, si sou d’aquesta llei de persones que cerquen la felicitat en desfici us recomano que ho deixeu córrer.

La felicitat no existeix, o només sembla que existeixi pels autors de llibres d’autoajuda (els més venuts, ves per on!). La felicitat, això sí, l’experimenten aquells que surten d’aquest món gràcies a qualsevol tipus d’estupefaent o bé els afortunats que neixen amb ulleres de sol de màxim filtratge incorporades. Veig gent que s’afanya a trobar la felicitat, com si fossin muntanyencs que, un cop fet el cim, allà s’instal·laran amb joia sense fi.  Amb el mateix convenciment que nego aquesta quimera, afirmo que està al nostre abast gaudir de moments esplèndids tot fent camí. La quantitat d’instants lluminosos depenen de la nostra capacitat per a caçar-los. Si esperem que ens arribin, és com creure que algú ens ingressarà una pensió vitalícia cada mes. Sumar estones magnífiques depèn de nosaltres mateixos, de la capacitat per descobrir les oportunitats i també per convertir les circumstàncies aparentment desfavorables en reptes gloriosos.

Casa MasóLa ciutat de Girona posa al nostre abast una oportunitat de primera per experimentar moments auris i d’això us vull parlar. Es tracte de l’obertura al públic de la casa Masó, al carrer de les Ballesteries. És un edifici de l’arquitecte destacat Rafael Masó i Valentí (1880-1935) pensat per a la seva pròpia família. L’atzar, tantes vegades sinistre, ens reserva escadusseres sorpreses meloses com la que els darrers hereus de l’immoble fossin persones sensates, de gust i cultes com ho és la parella formada per Narcís-Jordi Aragó i Mercè Huerta. L’any 2006 van signar l’acte de cessió de la Casa Masó a l’Ajuntament de Girona, iniciant-se una aventura formidable per conèixer, estudiar i divulgar aquest període únic que fou el Noucentisme.

Com si l’atzar benèfic premiés tan bona disposició per Girona, es va produir un nou fet propici que rematava una d’aquestes escasses caramboles: encertar la persona més idònia per dirigir una Fundació de possibilitats immenses. La responsabilitat ha recaigut en la persona d’en Jordi Falgàs que, havent-se doctorat recentment a la University of Wiscontin-Madison sobre l’obra de l’eximi arquitecte gironí, és qui ha tingut cura, junt amb un equip de col·laboradors, de preparar els objectius del Centre, el programa de gestió i fer-se càrrec del funcionament de la casa-museu.

Per saber detalls us recomano la lectura d’obres concretes sobre Masó i la casa del carrer de les Ballesteries. Aquí no he volgut res més que aconsellar-vos que visiteu el Centre. Us ho prometo: us ho passareu bé aprofundint aquest temps històric mesurat que és el Noucentisme i experimentareu un d’aquests moments sublims que, junt amb tants i tants altres possibles instants de joia, és allò que més proper ens deixa de la felicitat.

Comentaris