La carta a Rajoy

33

La carta a Rajoy i el  problema del català.

El president Mas, en la carta al president Rajoy, insisteix a demanar a l’Estat “mà estesa” per fer una consulta “ben feta” i recorda que el 2006 es va aprovar l’Estatut, que la sentència del Tribunal Constitucional va anul·lar en gran part la voluntat democràtica dels catalans, expressada a les urnes.

Posa de relleu la petició d’un pacte fiscal, a la que l’Estat donés cap resposta. Recorda la macromanifestació de la Diada de l’any passat, que el va decidir a convocar eleccions que varen donar com a resultat un Parlament, on els partits partidaris del “dret a decidir” són majoria. L’han seguit la constitució del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, el Consell Assessor per a la Transició Nacional i l’Informe que aquest ha elaborat, i posa de rellevància la seva importància i l’existència de vies que farien legal la consulta.

Europa. Posa de manifest que la que pateix és la nostra llengua i la nostra cultura. La comissió de Cultura del Parlament Europeu ha constatat que el català està entre les llengües minoritàries amenaçades de desaparició al temps que ha aprovat que es fomenti des dels primers nivells educatius l’aprenentatge d’aquestes llengües amenaçades, en un informe sobre diversitat lingüística a la UE, que recull esmenes dels diversos grups polítics. Una d’elles presentada pels eurodiputats Izaskun Bilbao (PNB) i Ramon Tremosa (CiU), citava “les polítiques educatives d’immersió” i l’efecte que tenen “sobre la protecció de les llengües europees no hegemòniques”, i fa seves les propostes dels experts al temps que considera que els estats membres han de fer una política lingüística que capaciti els nens a “aprendre la llengua en perill, com a llengua materna, des de la més primerenca edat”. I reconeix el multilingüisme “com una riquesa i una expressió de la diversitat europea.

El català a Espanya. Ben diferent és la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa, “Llei Wert”. El ministre d’Educació i Cultura, José Ignacio Wert, va assegurat en el Ple del Congrés que la intenció del seu departament és espanyolitzar els nens catalans”, i que com va assegurar la consellera catalana d’Educació, Irene Rigau, el que vol fer és “just el contrari del que jo voldria”.

Les Corts d’Aragó han aprovat la nova llei de llengües que passa a anomenar LAPAO el català que es parla a la Franja de Ponent. Preveu la creació de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, que determinarà els topònims i noms oficials de la comunitat, i reconeix el dret a rebre l’ensenyament de les llengües pròpies en les seves zones d’ús històricament predominant, però dicta que l’aprenentatge serà voluntari i que es garantirà mitjançant una oferta adequada” en els centres educatius.

A les Illes Balears, el ministeri d’Educació espanyol és el responsable de la gestió del sistema educatiu i, per tant, de la seva acció d’espanyolització lingüística de la joventut illenca. A l’administració pública, el català no passa de tenir caràcter simbòlic, íntegrament en espanyol, llevat d’algunes petites mostres de condescendència bilingüe, com els formularis de la declaració de la renda o el de les multes de trànsit. El president José Ramón Bauzá destitueix tres directors de tres IES contraris al decret de llengües.

I al País Valencià, més enllà de la dictadura franquista. Era difícil superar el LAPAO, però el PP valencià ho ha aconseguit. Ha presentat a les Corts Valencianes una proposició no de llei, amb prec de tramitació urgent. Vol que la Real Acadèmia Española retiri les referències al català en la definició del valenciano: “Part, sens dubte, de la més profunda prehistòria, s’escriu ja des del segle VI abans de Crist amb el llenguatge ibèric i, després de les aportacions successives a partir de les fenícies, gregues i llatines, ha arribat als nostres dies en la forma en la qual la coneixem”. “Les aportacions gregues i romanes, visigodes i bizantines, musulmanes, castellanes, aragoneses, catalanes, europees i mediterrànies en general, africanes, judaiques i americanes s’assimilen transformant-les en la direcció de la nostra pròpia idiosincràsia.” “El nostre idioma valencià, després del fecund Segle d’Or de les lletres valencianes, el primer de la península i, després del cultiu posterior durant un poc més de 600 anys, ha aconseguit una identitat i personalitat pròpies que permeten considerar-lo, sens dubte, com una llegua o idioma”. “Comencem a escriure un dels períodes més brillants de la història d’Espanya”.

Crec necessari incloure copia de LA LENGUA DE LOS VALENCIANOS, 1975, RATIFICAT 1980.
He viscut ja tres generacions de catalans, la meva, la de la postguerra; la dels meus fills, per desfer-se de la dictadura; i la d’avui que espera poder decidir el futur de Catalunya. I voldria acabar aquest article fet a finals de juliol i primers d’agost, desitjant unes bones i felices vacances i amb un “fins la propera, si Déu vol” però crec que seria més d’actualitat un “fins la propera, si la Constitució Espanyola ens ho permet”..

valencianos