Carles Riba i les seves versions d’Antígona i Electra, de Sòfocles

245

 “Entre nosaltres, a les obres de Sòfocles encara no s’hi ha enfrontat cap traductor amb una visió més agosarada, competent i precisa que la de Riba.”
Raül Garrigasait

 

“Antígona és un dels cims de l’art dramàtic de tots els temps.”
Carles Riba (1893-1959)

L’editorial Barcino, en la seva secció Biblioteca Històrica de la Traducció Catalana i gràcies a la iniciativa de l’hel·lenista, editor i escriptor Raül Garrigasait, ens acaba de regalar la versió que va escriure Carles Riba en vers de dues de les obres mestres de la literatura universal: les commovedores tragèdies, Antígona i Electra de Sòfocles (496 aC – 406 aC), anomenat pels antics com el “més homèric dels poetes”. Es tracta d’una reproducció facsímil del llibre publicat l’any 1920 dins la Biblioteca Literària de l’Editorial Catalana. Riba tenia aleshores vint-i-set anys.

Posteriorment, Riba va publicar-ne una traducció completa, en prosa, a la col·lecció dels Clàssics Grecs i Llatins de la Fundació Bernat Metge, però potser en la primera versió en vers les imatges s’exposen amb més cruesa expressiva, encara que entre les dues versions no hi ha, segons els experts, cap replantejament dràstic.

Antígona i Electra són dues tragèdies complexes en les quals la protagonista és una dona, en una situació extrema. Totes dues dones s’enfronten als caps de les seves famílies, que són també els sobirans de la ciutat: Antígona per defensar amb audàcia i sacrifici la dignitat religiosa del cadàver del seu germà, i Electra per fidelitat a la memòria del seu pare assassinat a traïció. A Antígona, drama construït sobre un conflicte  de principis, es retrata el governant amb peus de fang, que malgrat la dignitat del càrrec no aconsegueix manar; retòrica del poder impotent en paraules de Garrigasait. I també del límit i del conflicte existent entre la legalitat i la legitimitat. De les tragèdies que es conserven de Sòfocles, Antígona potser és la més bella, segons Riba. A Electra la venjança s’executa a costa de la pròpia protagonista que la fa patir fins al límit, de manera que el seu patiment ocupa el centre del drama i la intriga n’acaba essent simplement el marc, tal com assenyala Garrigasait.

A Enciclopèdia Catalana es defineix Carles Riba (1893-1959) com a “escriptor i humanista”. La seva esposa va ser la poeta Clementina Arderiu. Riba estudià la carrera de Filosofia i Lletres, juntament amb la de Dret per imposició familiar. Es doctorà el 1938, amb una tesi sobre Nausica de Joan Maragall. Carles Riba va ser nomenat cap de la secció grega de la recentment constituïda Fundació Bernat Metge, l’any 1922. S’exilià el 1939 a causa de la Guerra Civil espanyola. A l’exili francès, i també a Barcelona d’ençà del seu retorn el 1943, va continuar escrivint i publicant malgrat les enormes dificultats del moment.

Riba va ser un autèntic professional de les lletres. La seva obra poètica és, segons els especialistes, la seva principal contribució, però també conreà la narració, publicà una sèrie de contes infantils i excel·lí en les traduccions.

Segons els experts, les traduccions que han estat una autèntica contribució cultural són l’Odissea d’Homer (acabada el 1919 encara que el 1948 en va publicar la versió definitiva) i Electra i Antígona de Sòfocles (publicades el 1920), que són les obres que aquí estem comentant. Segons Albert Manent (1930-2014), autor d’una de les millors biografies sobre Riba, publicada l’any 1964, la seva versió de l’Odissea, més el Nabí de Carner, bastarien per reconstruir la llengua sencera, si no en quedés cap altre document.

Plaer i fascinació trobarem en la inigualable versió ribiana d’aquests dos clàssics de Sòfocles, un dels més grans poetes que han existit, en paraules del mateix Riba, i que continuen mantenint tota la seva transgressió, vitalitat i vigència.

Referències bibliogràfiques.

  1. SÒFOCLES. Antígona. Electra. Traducció de Carles Riba. Editorial Barcino, SA. Barcelona, 2017.
  2. SÒFOCLES. Les dones de Traquis. Antígona. Fundació Bernat Metge. Escriptors grecs. Traducció de Carles Riba. Barcelona, 1951.
  3. FRANQUESA, Montserrat. “La Fundació Bernat Metge, una obra de país (1923-1938)”. A: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2013.
  4. RIBA I BRACONS, Carles. <http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0055271.xml>
  5. VÁZQUEZ, Eva. “Recuperen la primera biografia de Carles Riba”. A: El Punt Avui. Comarques Gironines, diumenge 18 de febrer de 2018, pàgina 42.