Revista Emporion

Camí de Cavalls

6

L’illa de Menorca té un perímetre d’uns 220 km. La major part de la seva costa conserva encara uns valors naturals molt estimulants, per això està considerada per la Unesco com a Reserva de la Biosfera. Recórrer aquesta costa a peu és una proposta enormement engrescadora i, ara, la descoberta i posada a punt d’un camí històric que dóna la volta a l’illa fa possible aquest interessant repte. 

camiHan estat molts els esforços que l’administració de les Balears i la mateixa societat menorquina han hagut de fer per recuperar aquest camí, però, finalment, durant l’administració de l’anterior president balear, Francesc Antich, es va aconseguir. 

Poc es podien imaginar aquells nobles cavallers que, ja a l’any 1330, en temps del rei Jaume II, havien de mantenir un cavaller armat per a la defensa de l’illa i dels seus habitants, vigilant la costa, el que segles més tard hauria de costar tants esforços per fer que l’antic camí tornés a quedar lliure i franc al pas dels ciutadans. Aquest camí, recorregut inicialment per aquests primers cavallers armats, és conegut com el camí de Cavalls. 

Des de finals del segle XIII, després de la conquesta catalana de l’illa, a Menorca es van construir les anomenades cavalleries, finques de caràcter feudal, algunes de les quals encara perduren amb els seus primitius títols nobiliaris. Les rendes obtingudes de l’explotació d’aquestes propietats permetien als senyors mantenir cavallers armats que les protegien. Tal fou l’origen del camí de Cavalls.

Durant la dominació anglesa de l’illa, el governador Richard Kane el considerà un camí reial. Més tard, durant la dominació francesa, l’any 1758, el seu governador, el comte de Lannon, va promoure’n el manteniment i millora i el 1780 es va aixecar el primer mapa de l’illa on es marcava gràficament tot un recorregut al seu voltant: el camí de Cavalls.

Amb els anys, molts propietaris de finques que arribaven fins a la costa, amb delimitacions de paret seca, van tallar el pas i molts trams d’aquest camí varen desaparèixer enmig d’aquestes finques. L’accés a moltes cales solitàries només podia fer-se entrant per una finca particular, sovint vigilada pels seus propietaris, que prohibien l’entrada, o per mar. Després va venir el turisme i la febre immobiliària i el camí va desaparèixer en molts indrets, convertint-se en espais urbanitzats.

La tasca de recuperació que ha permès obrir de nou al públic aquest traçat i molts indrets inaccessibles ha estat fruit de molta i persistent feina feta per molta i apassionada gent que creia que aquesta era una justa reivindicació, basada en motius històrics, culturals i socials. Ara es pot tornar a recórrer qualsevol dels trams de l’antic camí de Cavalls i redescobrir molts indrets desconeguts fins i tot per molts menorquins. 

cami de cavallL’any passat, tres amics jubilats vàrem fer una primera part d’aquest recorregut. En quatre dies vàrem recórrer uns 60 km de la banda nord de l’illa des dels afores de Maó fins a les cales del Pilar i a peu, que és com millor es coneix un país, vàrem poder descobrir la munió extraordinària de paisatge i morfologia d’aquests indrets, emmarcats sempre pel mar: l’albufera des Grau, espai natural d’especial protecció d’aus; La Mola i l’albufera de Fornells, les platges de Cavalleria, les cales del Pilar. 

Aquest mes de maig hi hem tornat. Hem recorregut la costa sud (uns 50 km en tres dies), des de la zona de Binissafúller fins al cap d’Artrutx, la punta més sud-occidental de l’illa. El nostre recorregut va passar per cala des Canutells, cales Coves, cala d’en Porter, platges de Son Bou, platges de Sant Tomàs i Binigaus, el tram de costa totalment salvatge i en aquests dies solitària, des de Binigaus a cala Galdana, on es passa per cala Escorxada, cala Fustam, cala de Trebalúger, cala Mitjana i Mitjaneta. Després, cala Galdana, segurament la més espectacular de l’illa si no hagués estat malmesa per l’hotel Sol Gavilanes, construït per una companyia de Ruiz Mateos a finals dels seixanta. Després, les exquisides cala Macarella i la Macarelleta, cala en Turqueta, cala des Talaier, cala de Son Saura, passant tot seguit per un llarg tram de costa abrupta de geomorfologia molt semblant al Montgrí, fins a arribar a Son Xoriguer, a prop del cap Artrutx. 

Aquest recorregut permet assaborir tots els gustos d’una illa mediterrània que encara conserva la majoria dels seus valors naturals i tradicionals. El mar, en calma i embravit, la seva variada costa, amb les seves tranquil·les cales d’aigua clara, blau turquesa. El paisatge rural tradicional, quilòmetres i quilòmetres de paret seca, encerclant prats i frondosos camps conreats. És justament gràcies al camí de Cavalls que podem aconseguir la radiografia completa d’aquesta illa única, on s’han conservat tan bé els valors culturals i naturals i que es manté com un petit espai on hem pogut apreciar amb la nostra caminada molts dels exquisits sabors del Mare Nostrum.

Comentaris