Benvolguda Dolors:

370

Tant pels llaços familiars com pels de veïnatge que ens uneixen, se’m fa estrany dirigir-me a tu per carta, però em resulta del tot incomprensible que l’hagi de dirigir a un centre penitenciari.

Quan un es pregunta sobre el perquè d’aquesta desraó, els que et coneixem, malgrat la llista de càrrecs que t’imputen, tots sabem que és impossible que hagis comès cap delicte, i ni de bon tros cap que mereixi el turment de la presó. L’absurd de la situació m’ha dut a fer un breu exercici de reflexió sobre el que conec de la teva vida i de la trajectòria professional que has desenvolupat fins fa molt pocs dies. Sorprenentment, aquest exercici m’ha proporcionat un munt d’arguments i de proves inculpatòries de les quals realment sí que se’t podria acusar amb veritat, i amb l’absoluta seguretat que en resultaries culpable de totes elles.

Recordo que des de petita vas mostrar molt clarament quina era la teva vocació: volies ser mestra per ensenyar i transmetre als alumnes uns valors i uns coneixements, perquè el dia de demà es poguessin desenvolupar millor a la vida, ser millor persones i ajudessin a construir en llibertat una societat més justa.

Quan duies a la pràctica aquell primer somni d’adolescent, es presentà l’oportunitat d’entrar a formar part d’una important organització sindical, on vas assumir importants càrrecs de responsabilitat; des d’aquell lloc, mentre defensaves els drets dels treballadors i treballadores, vas lluitar per aconseguir una societat més equilibrada, buscant el diàleg i els ponts d’entesa entre els diferents agents socials, labor que no sempre resulta ni fàcil, ni agradable, ni que tothom entén.

Mentrestant, escatimant hores de lleure a la teva vida, el 2007 vas entrar a formar part de l’ajuntament del teu estimat municipi, primer com a regidora, i més endavant exercint les funcions de tinent d’alcalde. No tinc cap dubte que des d’aquells llocs vas deixar ben marcada la teva personal aportació.

Suposo que passat un temps hi degué haver alguna persona molt clarivident i de fi olfacte que s’adonà que aquell talent i el bon saber fer s’havien d’aprofitar per a més altes i grans empreses; el 2015 vas ser elegida a les urnes per entrar com a diputada al Parlament de Catalunya, i a començament del 2016 vas ser nomenada consellera de Treball, Afers Socials i Famílies. Amb aquella nova tasca, treballaries també per millorar la situació de tots els ciutadans de Catalunya, però de manera especial tornant a defensar els drets dels més vulnerables.

Dolors, amb orgull i satisfacció manifesto públicament:

Que t’he trobat culpable d’haver ajudat a formar democràticament, des de l’escola, unes  generacions que un dia tindrien la responsabilitat de carregar amb el pes de ser persones de bé, d’ajudar a construir aquest país i de fer més pròsper i democràtic el nostre estimat municipi.

Culpable d’haver defensat des del sindicat els drets dels treballadors i treballadores, i d’intentar construir una societat més justa.

Culpable d’haver intentat des de l’ajuntament millorar el teu municipi i el benestar de la seva gent.

Culpable d’intentar millorar des de la Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies, la qualitat de vida de molts catalans, de protegir les famílies i atendre les necessitats dels més desvalguts.

Amb tots aquests antecedents, crec que si la fiscalia hagués de fer un resum dels teus càrrecs, podria molt ben ser el d’una dona que ha dedicat els millors anys de la seva existència a millorar la vida de les persones per buscar una societat més justa.

Quin honor ser culpable de semblants delictes!!!

No he oblidat que som a desembre i que s’apropen les festes de Nadal amb tot el que això comporta. Soc conscient que tant per a tu com per a la família aquest no serà un bon Nadal, ni tampoc seran dies d’alegria. Aquesta consideració m’ha fet estar una estona indecís; finalment, he decidit que no vestiré amb la paraula els desitjos de bon Nadal que tenia reservats per a tu, els guardaré per a una altra ocasió més favorable, que desitjo que no tardi gaire a arribar.

Bé, estic acabant la carta i em resisteixo  a acomiadar-me de tu sense unes paraules de bons desitjos nadalencs; se’m fa difícil trobar els que més hi escaurien per a aquesta terrible situació, penso que potser hi podrien encaixar els d’un Nadal ple d’esperança i fortalesa.

No defalleixis, Dolors, no estàs sola, hi ha molta gent que et fa costat.

Acabo afegint el meu desig al de milions de persones que preguem perquè la bondat i l’esperança que representa el Nadal facin reflexionar i estovin el cor i la voluntat d’aquells que poden decidir sobre el teu futur, i et retornin allò que mai t’haurien hagut de prendre: LA LLIBERTAT!!!

Adeu, Dolors, fins aviat.