Revista Emporion

Bancs

1

El primer que faig en arribar a una població que desitjo conèixer és visitar el cementiri, el mercat i asseure’m en un banc al costat d’un autòcton. La resta és secundari perquè, després del triple ritual, gaudeixo d’una aproximació força precisa de la història i sociologia del lloc. Els bancs són plataformes formidables per entrar en diàleg amb gent, habitualment vells que, a més d’explicar la seva vida de pe a pa, informen millor que les guies sobre les petites i grans efemèrides del poble, vila o ciutat.

El bancA Torroella disposem de bancs de diversa tipologia. Abunden els de llistons de fusta, en resten alguns de formigó, d’altres estan adossats a edificis com el de la capella de Sant Antoni o el de l’angle de la sagristia. A Fora Portal, cantonada amb el carrer d’Ullà, un banc ras de pedra té molta requesta sense que es construís amb aquest propòsit. Alguns ampits d’aparadors i finestrals fan la funció d’improvisats seients.  De tots els bancs, el més característic és el del “si no fos”, punt de trobada dels “sobrevivents” que es consolen mútuament de les seves xacres perquè saben que l’alternativa és pitjor.

Els ajuntaments solen tenir cura dels bancs, excepte quan massa veïns han tingut la mala pensada de votar per alcalde personatges com el xenòfob Albiol. Una de les seves primeres mesures després de prendre possessió del seu càrrec va ser desmuntar alguns bancs de Badalona. Sembla que no li agrada veure gent reunida que s’ho passa bé parlant de les seves coses. Sovint oblidem que els bancs, a més d’aglutinadors de gent amb ganes de conversar, són elements de descans. Trobem bancs a parcs, jardins i places; no obstant això en manquen a llocs estratègics per facilitar que les persones d’edat, o amb alguna dificultat física, descansin en els seus trajectes.

Entre les Cases Barates i Fora Porta no hi ha ni un sol banc, ni en el tram del Passeig Vicenç Bou després del Passeig de Catalunya. Són dos exemples, entre altres mancances, fàcilment constatables. Les assemblees de barri han d’informar els representants municipals de les seves necessitats i procurar, a la vegada, que els bancs reuneixin els requisits adients. Alguns són tan baixos que semblen més pensats pel jovent d’una discoteca que pels pobres vells que, després d’un difícil aterratge, no hi ha manera que reprenguin el vol. Així mateix, s’han d’estudiar noves col·locacions dels bancs per aplanar el diàleg: uns bancs davant dels altres, en forma de “L” , etc.

Convé aixecar un plànol amb la situació dels bancs existents i es detectaran les mancances de les quals faig ressò. És convenient establir que el tram entre banc i banc, en qualsevol direcció, mai no superi una distància raonable, potser 100 metres? Una xarxa de bancs apropiada és tan necessària com una adequada política de circulació de vehicles o d’aparcaments. Sense oblidar que prop dels bancs una font és d’utilitat. Algú farà cas del suggeriment? 

banc -si no fos-

Comentaris