Avortar, un dret o un delicte?

27

L’editorial d’El Punt de Girona del 18 de setembre passat deia: “Avortar és un dret i no un delicte”. A primera vista, em va semblar una afirmació arriscada. Amb les idees que segueixen voldria demostrar que aquesta afirmació és completament errònia. El do més gran que tenim tots els éssers humans és el do de la vida. Sense ell cap altre no tindria sentit. El dret de respecte a la vida humana des dels seus orígens és un dret històric, reconegut per totes les cultures, pobles i creences. Fins i tot els animals irracionals, seguint el seu instint, protegeixen la vida de les seves cries fins al seu naixement. Quan entre les víctimes dels accidents de trànsit hi ha nens de curta edat, els periodistes, molt encertadament, fan notar aquesta circumstància. Si la societat és sensible a les morts innocents, per què no ho és en la mort de fetus de sis mesos? Fa uns dies, la cadena de televisió Intereconomía va emetre un programa esborronador que mostrava centenars de fetus de diferents mesos, avortats i llençats en cubells d’escombraries. Una societat mitjanament sensible i honesta no hauria de permetre arribar a aquest estadi de degradació. Fins fa uns anys, les espanyoles anaven a avortar a algun país d’Europa; actualment, moltes europees vénen a avortar a Espanya, fins a tal punt que una agència de Dinamarca va haver de denunciar el trist cas de les clíniques avortistes del nostre país.

Amb els mitjans anticonceptius que en els nostres dies posseeix la societat, un es pregunta: com és possible que a Espanya s’arribi a la xifra de 100.000 avortaments anuals? La resposta només és una i és que s’ha arribat a tal grau de degradació sexual, que és la causa d’aquesta xacra dels avortaments i altres mals socials que lamentem: divorcis, violència domèstica, agressions sexuals, pederàsties i altres males herbes, de les quals la nostra societat actual pateix les conseqüències.

Seguint els dictàmens de la llei natural, acceptats per tots els pobles i cultures que ens han precedit ?“El que no vulguis per a tu, no ho facis als altres”?, jo diria a Rodríguez Zapatero i a Bibiana Aído: “Hauríeu volgut per a vosaltres que les vostres mares, als pocs dies de ser engendrats, haguessin fet ús del “seu dret a avortar?” Hauríeu perdut la possibilitat d’arribar a ser president del Govern i ministra i molts altres béns dels quals ara gaudiu.
Per aconseguir que la societat dels nostres dies arribi a considerar “avortar com un delicte i no un dret”, s’imposen una sèrie de mesures urgents:
?Donar a la infància i a la joventut una informació i una educació sexual basades en uns principis psicològics, biològics i morals sòlids, en els ambients familiars, escolars i socials.
?Control en els mass media: ràdios, TV i Internet dels programes que s’emeten en horaris i continguts.

Comentaris